“Seran els militants del Partit Socialista a Andalusia qui decideixin el seu futur”. Això va ser tot el que Pedro Sánchez va respondre, dilluns en la seva compareixença de final d’any a la Moncloa, quan se li va preguntar per la possibilitat que María Jesús Montero opti a assumir les regnes del PSOE d’ Andalusia. El president del Govern espanyol, per tant, ni va confirmar ni va descartar res, mentre tot el PSOE es manté a l’expectativa d’una decisió que, en tot cas, és imminent.
Just després de Reis, a tot estirar, s’haurà d’aclarir la incògnita, perquè entre el 7 i el 10 de gener està establert el termini per registrar les candidatures per liderar la principal federació socialista, amb més de 40.000 militants al corrent de pagament, segons el cens de l’últim congrés federal, en el qual Sánchez va revalidar el càrrec de secretari general del PSOE precisament a Sevilla.
Ara que el PSC és “molt fort” a Catalunya, amb Salvador Illa a la presidència de la Generalitat i Jaume Collboni a l’alcaldia de Barcelona, Sánchez vol recuperar el pols, sense la pressió d’un calendari electoral imminent durant tot el 2025, en altres territoris imprescindibles perquè el PSOE pugui estar en condicions d’afrontar amb mínimes garanties d’èxit les eleccions generals del 2027, si el president aconsegueix, com pretén, esgotar la legislatura. I aquests territoris clau són els que inclouen les circumscripcions més poblades i aporten un nombre més gran de diputats al Congrés, juntament amb Catalunya. Això és: la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana i Andalusia.
Per a les dues primeres, Sánchez ja té resolts els nous lideratges d’aquestes federacions socialistes i pròxims candidats electorals autonòmics: els ministres Óscar López i Diana Morant. I ara falta per aclarir la incògnita d’ Andalusia, després que una altra ministra, la portaveu del Govern, Pilar Alegría, formalitzés dissabte la seva candidatura a la secretaria general del PSOE d’ Aragó.
Una cruïlla davant la qual molts tornen a apostar per qui sempre han considerat “la millor opció”: la totpoderosa vicepresidenta primera del Govern, ministra d’Hisenda i vicesecretària general del PSOE, María Jesús Montero.
Montero acumula un poder amb Sánchez que alguns equiparen amb el que va tenir Guerra amb González
Fins ara, imperava, tot i això, la impressió que Sánchez no podia prescindir de Montero
–malgrat que cap dels ministres citats està previst que surtin del Govern fins que no s’aproximin les eleccions autonòmiques–, ja que acumula un poder que alguns equiparen amb el que llavors va tenir Alfonso Guerra amb Felipe González. Però el que fins ara semblava impossible torna a ser una opció, segons reconeixen al PSOE.
El mateix Sánchez va destacar recentment la “lleialtat” de l’actual líder dels socialistes andalusos, Juan Espadas –en el càrrec des que, el juliol del 2021, va substituir Susana Díaz–, i va defensar la seva tasca d’oposició al president de la Junta, Juan Manuel Moreno Bonilla, “en condicions adverses” davant la majoria absoluta de què gaudeix el PP. Però també va advertir: “El partit ha de preparar-se per ser competitiu”. Si no hi ha avançament electoral, la pròxima cita amb les urnes autonòmiques a Andalusia està prevista per al juny del 2026.
I Montero, malgrat que sempre ha evitat figurar a les travesses i debats sobre el relleu en el lideratge del PSOE andalús, ja que ha donat per conclosa la seva etapa en aquest territori després d’incorporar-se al Govern central el 2018 –ja va ser consellera en els executius autonòmics de Manuel Chaves, José Antonio Griñán i Susana Díaz–, també assumeix: “Jo soc on el president em digui”.
Dirigents de Ferraz i San Vicente coincideixen que, davant el congrés regional que el PSOE andalús celebrarà el 22 i 23 de febrer a Armilla ( Granada), Espadas farà un pas al costat: “Se’n va, no continuarà”, asseguren. El mateix Espadas va deixar aquesta porta oberta al comitè director de la federació divendres a Jaén: “Comença una altra etapa, a partir d’aquí aquesta direcció deixa pas, i pes, a la militància, a la renovació d’aquest projecte per fer-lo més fort”.
L’altre nom sobre la taula és el de Juan Francisco Serrano, adjunt al secretari d’organització de Ferraz, Santos Cerdán, que per als seus defensors representaria un veritable relleu generacional per provar d’impulsar la federació andalusa amb noves empentes, malgrat les hores baixes que passa després de perdre la presidència de la Junta, per primer cop en democràcia, el gener del 2019.
Amb un PSC “fort” a Catalunya, el PSOE necessita recobrar pols electoral a Madrid, València i Andalusia
Però el temps apressa... i la decisió final és imminent.
