En aquest país –més ben dit, en la política d’aquest país– passen coses meravelloses. Segons el clàssic, algunes farien fablar les pedres. Fixeu-vos quina col·lecció de rareses deixa la lectura de diaris de només un parell de dies, no gaire més.
A les Corts de Castella i Lleó es va aconseguir que 31 vots fossin més que 35, i així es va aprovar el que la majoria d’aquella Cambra va rebutjar. Deu ser la primera vegada en la història del parlamentarisme que el vot de la minoria pesa més que el de la majoria. A 200 quilòmetres d’una filigrana matemàtica tan sorprenent, un ministre reprèn un company per ser “portaveu de la patronal CEOE”. Com que va triomfar la tesi del ministre censurat, és lícit concloure que governen els empresaris, i no els sindicats, com Yolanda Díaz pretén. I tampoc no governa el PSOE, com diu de vegades Pedro Sánchez, ignoro amb quina convicció.
Si Sánchez va a Waterloo a fer-se la foto promesa, tindrà indulgència plenària
Altres esdeveniments singulars són protagonitzats per un ciutadà que es considera exiliat, però molta opinió publicada l’anomena pròfug o fugit de la justícia. Doncs malgrat aquesta consideració, és l’home més decisiu d’Espanya: el poder –caldrà dir suposat– negocia amb el seu partit a Suïssa, i la seva residència de Waterloo és el nou centre de pelegrinatge. Si Sánchez es fa la foto promesa, tindrà indulgència plenària. Si no, serà condemnat a l’infern de no aprovar ni una punyetera llei. L’il·lustre català té un altre estímul per pressionar Sánchez: que pagui el preu de la investidura. Sorpresa a la meva vila de Lugo: és que la investidura va tenir preu?, és que es va vendre la presidència del govern?, això no va ser tràfic d’influències?
Fa 70 anys manava a Espanya un dictador anomenat Franco i tenia un ministre anomenat Arburúa. El ministre va demanar explicacions pel seu cessament, i el dictador les hi va donar: “ Desenganyi’s, Arburúa, van contra nosaltres”. Amb el govern que més rendibilitza el record de Franco, María Jesús Montero li diu a Pedro Sánchez: “Sabem, Pedro, que van contra tu”. No us espanteu: només és plagi o pura casualitat.
No m’estranya que Espanya sigui proclamada per Michael Reid com un magnífic país per viure-hi. Detalls com la pobresa infantil són alarmants, però tenim la política més entretinguda del món mundial. Visca l’anestèsia! Visca l’Espanya cañí!