A la deliciosa Red, la pel·lícula de Domee Shi per a Pixar que és una al·legoria de l’adolescència però també una sàvia exploració de les dinàmiques familiars, hi ha una escena molt reveladora. Truca l’àvia per telèfon a casa de la Mei Mei, la protagonista, una nena d’origen xinès que viu a Toronto i que quan arriba a la pubertat es converteix en un panda vermell imprevisible. I llavors la mare, a qui hem conegut durant mitja pel·lícula com una dona exigent, dominant i sobreprotectora, que sufoca la filla adolescent amb un amor gruixut i poc ventilat, com aquells jerseis en què la llana s’endureix, perd els papers. La sola veu de la seva pròpia mare, una senyora que d’entrada sembla bastant fabulosa i que viu a Florida, la converteix en un feix de nervis, se li aflauta la veu, el seu llenguatge del cos diu: traieu-me d’aquí.
És un d’aquells moments que apel·len al reconeixement universal. Tots hem estat la mare, la filla o l’àvia, o diverses coses alhora. Està bé donar-hi una volta a això aquests dies en què es produirà de manera massiva el tradicional replegament. Quan tornem al lloc d’origen i ens reunim amb el clan, tant és el que hàgim fet, quines relacions haguem construït i quin personatge ens hàgim inventat per anar pel món, se’ns torna a col·locar en el rol assignat en la constel·lació familiar. Tots tornem a ser l’assenyat, l’irresponsable, la gran, la petita, la llesta, la que ho intenta, la desarrelada, el pacificador, el que munta sidrals.
Recol·locar-se en el rol assignat és cansat i frustrant
Costa molt de sortir-ne. Recol·locar-se en el rol assignat resulta cansat i frustrant. Molts aquests dies es repetiran les consignes apreses a teràpia. Intentaran ser assertius, no doblegar-se, i potser aconsegueixen petites victòries (dir algun no, rebotar-se davant l’acudit repetit que no ha fet mai gràcia). Sense fer gaire espòiler, també convé saber que la Ming Lee, que és com es diu la mare de la Mei Mei a la pel·lícula, també va ser un panda vermell furiós, i una adolescent espantada, i que segurament a ella també la incomoda el seu paper de persona a qui no se li mou ni un cabell del monyo. En el replegament, siguem una mica panda.
Lee también
