Trinco-trinco. A tocateja . Les dues expressions que volen dir el mateix són tan vívides i plàstiques que qui les diu gairebé es veu obligat a fer un gest amb les mans. Feu-ne la prova. Porteu el vostre interlocutor en una conversa a dir “trinco-trinco”. En gairebé tots els casos, en pronunciar-la la persona farà aquella mímica tan mediterrània que consisteix a colpejar un puny contra el palmell de l’altra mà un parell de cops, com qui amuntega bitllets sobre una taula. Un modisme de capitalista antic, de senyor que fuma cigars en les sobretaules sense preocupar-se on va el fum.
L’any passat, més del 55% dels pisos que es van comprar a Espanya es van adquirir així, trinco-trinco –pum, pum, gairebé aixeco els dits del teclat mentre escric per posar bitllets imaginaris sobre la meva mà–. En alguns mesos, el percentatge va arribar al 60%. És una història que he sentit dir diverses vegades en l’últim any als pocs amics que encara s’atreveixen a buscar pisos de compra. Arribaven a un acord a la baixa amb el propietari, aconseguien, amb molt esforç, el finançament del banc. I en l’últim minut, quan ja estaven projectant l’envà que havien de tirar, arribava un fons d’inversió, un multipropietari o un comprador estranger i s’emportava aquell pis (per a ells no “una casa”, perquè en molts casos no hi viurien, més aviat “un immoble”) que podia pagar de cop.
Entitats compren pisos sense hipoteca mentre hi ha qui ha de racionar el pagament d’un xampú
Trobo exòtic, violent en realitat, que algú pugui fer-ho. En el meu pla econòmic, cada vegada que intento comprar el que sigui –dues fundes de coixí, una hidratant refermant– per internet, el comerç en línia m’ofereix la possibilitat de pagar-ho amb Klarna, i és evident que s’està recorrent cada cop més a aquest pagament fraccionat per a despeses petites. Així està el tema: entitats que compren pisos sense hipoteca i persones que racionen el pagament d’un xampú.
Els qui vam anar a la manifestació del 23-N a la plaça Universitat exigint uns lloguers que s’assemblin menys a una extorsió portem el que es diu una vida Klarna, una vida trampejada i negociada a terminis. Cada mes reservem una quantitat absurda del que guanyem per pagar per aquells pisos que sabem transitoris. Dissabte vam fer girar les claus en l’aire i aquest també va ser un gest potent. Un ra- ta- ta- tà col·lectiu que va dir: som molts, i cada vegada estem més farts, informats i sorollosos.
Lee también
