Queda tot just un mes perquè Donald Trump arribi a la Casa Blanca, i la pressió per estudiar possibles escenaris per a un eventual alto el foc a Ucraïna augmenta a Brussel·les, incloent-hi les eventuals garanties de seguretat que podria rebre Kíiv en el cas de negociacions.
Trump ha deixat clar que la seguretat d’Europa és competència dels europeus, i, en aquesta conjuntura, una de les idees que sobrevolen és un possible desplegament d’una missió de pau que ja ha causat divisió entre els socis comunitaris. Es tracta d’una proposta encara molt incipient, però era un dels escenaris que es preveien en una minicimera organitzada ahir a la nit a la residència del secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, a Brussel·les.
Zelenski arriba a Brussel·les a fi de parlar de “garanties de seguretat” per al futur d’Ucraïna
Aprofitant que Volodímir Zelenski havia d’anar a la capital comunitària per participar, aquest dijous, en la reunió de líders d’ Estat i de Govern dels Vint-i-set, el nou cap de l’ Aliança Atlàntica va convidar a sopar el president ucraïnès i alguns líders europeus més, entre els quals hi havia els d’ Alemanya, Itàlia, Polònia, Holanda, Dinamarca, en representació dels països nòrdics i els bàltics.
També hi estava convidat el Regne Unit, però el laborista Keir Starmer va preferir delegar-ho en el seu ministre d’Exteriors, David Lammy. El mateix que Emmanuel Macron –el promotor d’aquest debat sobre la missió de pau–, que també hi havia de ser present però va haver de partir a Mayotte, l’arxipèlag francès devastat pel cicló Chido . Per part de la UE hi havien d’ anar el president del Consell Europeu, António Costa, i la cap de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
“Penso que és una bona oportunitat per parlar de garanties de seguretat per a Ucraïna per avui i per demà”, va explicar Zelenski quan va arribar a la residència de Rutte. Les últimes setmanes, el president ucraïnès ha insistit que la garantia més gran de seguretat és una invitació a l’ Aliança Atlàntica, malgrat que no sembla que hagi d’arribar aviat. Com a alternativa, es parla d’aquesta missió de pau que, segons la premsa polonesa, podria arribar a comptar amb 40.000 soldats europeus, cosa que representaria un esforç considerable per als exèrcits europeus, que solen confiar en els nord-americans per a les grans missions. A Brussel·les, veuen molt difícil que les nacions europees estiguin disposades a enviar tropes de pau sense una garantia final dels EUA.
La setmana passada, Macron va anar a Varsòvia per discutir aquesta possibilitat, però Donald Tusk va posar el fre de mà. “Vull tallar en sec les especulacions sobre la presència de tropes de tal o tal país a Ucraïna després d’un possible acord de pau o en cas d’alto el foc”, va dir el mandatari polonès a la premsa. Dimarts,
en una visita sorpresa a Lviv, Tusk va insistir en el seu compromís amb Ucraïna, però va avisar que el seu Govern no pot “donar-ho tot” als seus veïns ucraïnesos perquè Polònia també “és un Estat fronterer” i cada vegada més és un
objectiu de “sabotatges i atacs
híbrids” per part de Rússia i els seus aliats.
“Una cosa és clara: hem de procedir amb l’ordre correcte. I l’ordre correcte és que Ucraïna primer ha de definir per si mateixa com vol que entrem en una situació i quins objectius té en relació amb una pau que no és una
pau dictada”, va assegurar ahir el canceller alemany, Olaf Scholz, quan va arribar al Consell Europeu per a una cimera amb els Balcans Occidentals.
“L’ alto el foc està cada vegada més present en el debat. Cal veure quines són les opcions, estudiar si pot tenir èxit i si posar efectius al terreny pot servir per veure si les condicions es compleixen. Però no hi ha un pla detallat de qui hi contribuiria, quants soldats serien necessaris ni qui assumiria el control de comandaments. De moment, es tracta d’un debat més conceptual. No sabem què vol Trump, però és evident el que Putin no vol”, va assegurar una font diplomàtica comunitària. El debat cada vegada és més complex, però en públic la línia continua sent enviar el missatge que toca augmentar el suport militar a Ucraïna perquè quan decideixi asseure’s a la taula ho faci amb avanços. “Sobre tots aquests rumors, en el que ens hem de concentrar és que Ucraïna arribi en posició de força quan vulgui asseure’s a negociar”, va assegurar Rutte.
