Mil euros per refugiat. Aquest és el preu que Àustria està disposada pagar a cadascun dels sirians que, després de la caiguda del règim de Baixar al-Assad, vulguin tornar a la seva terra. “El país ara necessita els seus ciutadans per ser reconstruït”, va assegurar el canceller austríac, el conservador Karl Nehammer, que també ha suspès la tramitació dels procediments d’asil dels refugiats sirians. El ministre d’Interior, Gerhard Karner, fins i tot ha promès que durà a terme un pla de deportació.
El nou capítol que acaba d’arrencar a Síria ha suposat un dilema també a Europa. D’una banda, la UE està fent una crida a la calma. Fa falta prudència, i sobretot temps, per veure quin tipus de futur volen instaurar els rebels de la islamista Organització per a l’ Alliberament del Llevant –Haiat Tahrir al-Xam (HTS)–. Alhora, i en una Europa més escorada a la dreta que està endurint les polítiques migratòries, suposa una sorprenent finestra d’oportunitat per a molts països que volen reduir el nombre de migrants. Des que va esclatar la guerra civil el 2011, més de 13 milions de sirians s’han vist obligats a fugir de casa seva, segons les dades de l’Acnur. La meitat estan desplaçats al país, mentre que la resta són sobretot en països del voltant o també a Europa, especialment a Alemanya, on viuen més de 850.000 persones d’aquest origen.
Àustria proposa de donar 1.000 euros a cada sirià que vulgui tornar voluntàriamental seu país d’origen
Ja abans que els rebels fessin fos Al-Assad del palau presidencial, alguns d’aquests estats membres estaven pressionant perquè Síria fos considerat un país segur per a la tornada de la diàspora. Per exemple, als Països Baixos, on el partit islamòfob de Geert Wilders forma part del Govern holandès, fa unes setmanes l’ Executiu va declarar com a segures algunes parts de Síria, on els nacionals formen el grup més nombrós de migrants en aquest país, a fi que les autoritats poguessin rebutjar acollir ciutadans d’aquests territoris. Ara, i abans que s’hagi estabilitzat el canvi de règim, ja són uns quants els països –incloent-hi Alemanya, França, Bèlgica, Grècia, Itàlia, Suècia o Dinamarca– els que, com Àustria, han suspès les sol·licituds d’asil dels refugiats sirians.
Això no significa que els refugiats sirians hagin de ser deportats tot seguit, sinó que a Alemanya, per exemple, els tràmits de 47.000 peticions d’asil quedaran pausades. Si fa nou anys la cancellera Angela Merkel va proclamar el famós “podem fer-ho” quan va obrir les portes del país als que fugien de la guerra, ara els vents han canviat. Jens Spahn, un diputat i exministre de la democristiana CDU, el mateix partit que el de Merkel, també proposa d’oferir 1.000 euros a qui vulgui reiniciar una vida a Síria i ha plantejat l’organització, juntament amb Àustria, Turquia i Jordània, d’una conferència per a la reconstrucció del país de l’ Orient Mitjà i la tornada dels refugiats.
Síria serà el punt principal de la discussió que tindrà lloc demà a la cimera de ministres d’Exteriors de la UE a Brussel·les, la primera amb l’estoniana Kaja Kallas com a alta representant. La cap de la diplomàcia europea va anar ahir a Jordània per participar en una reunió internacional amb ministres de vuit països àrabs i els seus homòlegs als EUA, Antony Blinken, i Turquia, per a la ciutat d’ Àqaba, convocats pel rei Abdal·lah II de Jordània, per donar suport a un procés integral de transició al país. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, també anirà aquesta setmana a Ankara per abordar amb Recep Tayyip Erdogan les conseqüències per a la regió del canvi de cicle.
Fonts europees asseguren que el principal ara és comprovar com es comporten les noves autoritats a Damasc a l’hora de protegir les minories o en la pacificació del país, i insisteixen que és massa aviat per establir una posició coordinada europea per a la tornada dels refugiats. “La situació és molt incerta. No podem dir si serà segur tornar d’aquí dues setmanes o d’aquí tres mesos. L’important és que siguin tornades voluntàries i dignes. Estem segurs que ells són els primers que volen tornar”, van assegurar aquestes fonts. A la cimera d’ Exteriors també comencen a posar sobre la taula com ha de ser la relació europea amb l’HTX, que la UE encara situa dins de la llista d’organitzacions terroristes.
El comissari d’Interior, l’austríac Magnus Brunner, també ha obert la porta a finançar les tornades voluntàries de sirians que viuen a la UE. L’assumpte va sorgir en un àpat dels ministres d’Interior europeus, reunits dijous a Brussel·les, i segons van explicar fonts diplomàtiques, tot i que el missatge general va ser de prudència i d’una voluntat de coordinar les seves posicions, alguns ministres van justificar la decisió de suspendre la tramitació de les sol·licituds d’asil com una manera d’“analitzar amb deteniment el que passa”.
“Hem de participar en les tornades voluntàries, de manera que la resposta és sí”, va respondre Brunner a la roda de premsa posterior, quan li van preguntar si els estats membres haurien d’incentivar amb diners la tornada dels sirians al seu país. “Hem vist a la diàspora siriana celebrar en diversos estats membres [la caiguda d’Al-Assad] i hem de centrar els esforços en les tornades voluntàries. A molts sirians els serà atractiu”, va considerar el comissari comunitari.
El terratrèmol sirià té lloc mentre a Europa el debat migratori ha evolucionat tant que fins i tot hi ha cert consens en la idea que les polítiques italianes de crear centres de deportació a tercers països són el model a seguir. El risc ara és que les presses per fomentar la tornada dels refugiats sirians impedeixi una anàlisi pausada de l’evolució de la transició després de la fugida d’Al-Assad a Moscou.
