No resulta fàcil d’entendre per què el PP va obrir les portes del Senat a una col·lecció de polítics reaccionaris que es van reunir dos dies sota el nom altisonant de VI Cimera Transatlàntica per a la Llibertat i la Cultura de la Vida. En realitat, era una trobada qualificada per la ministra d’ Igualtat, Ana Redondo, de “parc temàtic de l’extrema dreta”, que s’oposava a l’avortament, al matrimoni entre persones del mateix sexe o a l’eutanàsia. I on van parlar filòsofs creacionistes que rebutgen el relat de l’evolució. Fins i tot hi va intervenir la diputada ugandesa Lucy Akello, representant d’un país que ha aprovat una llei homòfoba que persegueix el col·lectiu LGBTI fins i tot amb la pena de mort.

Sempre he pensat que Espanya es mereixeria una dreta liberal, sense temptacions reaccionàries, però en gairebé mig segle de democràcia no ha estat possible, encara que alguns ho han intentat. Entre els pocs liberals que conec –i reconec– figura José María Lassalle, que va ser secretari d’Estat de Cultura amb el PP de Rajoy i que ha escrit diversos llibres contra el populisme i sobre el liberalisme. En una entrevista a aquest diari, va definir el que significa ser liberal al segle XXI: “Sobretot suposa un esforç intel·lectual per comprendre una realitat que se’ns escapa de les mans. Continua sent un pensament que defensa la llibertat de l’individu i la societat com a comunitat ètica, cosa que implica assumir uns valors: el reconeixement de l’altre, la tolerància, el pluralisme, el respecte als que no pensen igual que nosaltres”.
Espanya es mereixeria una dreta liberal, sense temptacions reaccionàries
No sembla que un liberal es pugui explicar un acte com el del Senat. Ni segurament tampoc moltes de les actituds i dels discursos del PP. Hi ha qui pensa que Espanya no és un país per a liberals. Ignacio Camacho, columnista de l’Abc de ploma liberal, avisava ahir sobre l’envit immigratori llançat per Vox al PP perquè no arribi a un pacte amb el Govern central, posant els populars en el destret d’haver de decidir entra la pressió electoralista i la responsabilitat d’Estat. Ho va escriure el liberal Mario Benedetti: “De dos peligros debe cuidarse el hombre nuevo: de la derecha cuando es diestra, de la izquierda cuando es siniestra”.