A la pel·lícula La grande bellezza, Toni Servillo (Jep Gambardella) li diu a Sabrina Ferilli (Ramona) en un moment íntim: “Què tens en contra de la nostàlgia, eh?”. I la bella Ferilli li respon: “És l’única distracció possible per a qui no creu en el futur”. Als mateixos cinemes que es va estrenar fa una dècada el film de Paolo Sorrentino s’ha estrenat Berlinguer. La grande ambizione, d’Andrea Segre, que s’ha convertit en un fenomen social, perquè la cinta desprèn l’enyorança per la política que respectava el contrari, que encarnava ideals, que tenia un pòsit intel·lectual. És possible que el seu èxit tingui a veure amb la falta de fe en el futur, però també amb el rebuig de la política actual, que es fonamenta en l’insult, el menyspreu al rival i la misèria ideològica.
La grande ambizione l’emetrà Filmin a Espanya, però els que l’han vist expliquen que se centra en els anys setanta i en l’intent de l’anomenat compromís històric entre la democràcia cristiana d’Aldo Moro i el Partit Comunista d’Enrico Berlinguer per aconseguir una societat més justa, empàtica i solidària. Allò va acabar malament, ja que Moro va ser assassinat per les Brigades Roges, encara que segurament amb la complicitat dels serveis secrets d’altres països.
Una pel·lícula italiana es converteix en un fenomen social al posar en relleu la vella política
Llegeixo que la pel·lícula està servint per obrir una polèmica sobre les virtuts perdudes de la política. L’últim secretari general del PCI, Achille Occhetto, ha dit que l’impacte de la política es deu a la necessitat de tornar al que Berlinguer anomenava pensaments llargs, a entendre la política com una visió de país i fins i tot a la voluntat de tutelar els més febles. En uns moments en què la dreta ultraconservadora mana a Itàlia i que els neofeixistes campen al seu aire, resulta saludable que molts joves s’hagin acostat als cinemes, com ho demostren les bones recaptacions.
La pel·lícula ha despertat l’enyorança per una política que no s’assembla gens a l’actual, on el discurs sòlid es contraposa a les manipulacions de l’algoritme. La setmana passada, uns encaputxats van irrompre en un cinema romà escopint i insultant els espectadors. Una mostra que la nostàlgia de la vella política cou als feixistes.
Lee también
