Tret d’una sorpresa molt improbable, el Govern francès caurà demà per les mocions de censura de l’esquerra i de l’extrema dreta, que juntes tenen majoria a l’ Assemblea Nacional. Les concessions del primer ministre, Michel Barnier, al Reagrupament Nacional ( RN), el partit de Marine Le Pen, sobre els pressupostos no han estat suficients. La segona economia de la Unió Europea, per tant, es veu abocada a una greu crisi política i institucional, amb conseqüències econòmiques imprevisibles.
El Govern, que es pot convertir en el més breu de la V República, va comunicar que renunciava a augmentar el copagament pels medicaments, una mesura que hauria suposat un estalvi important per a les arques públiques. Abans, va decidir no apujar un impost a l’electricitat, reduir l’ajuda mèdica per als immigrants irregulars i plantejar un control més estricte de la immigració en general. Tots aquests punts havien de servir per estovar l’extrema dreta. No ha estat així.
Barnier va comparèixer davant de l’ Assemblea Nacional per anunciar que aplicava l’article 49-3 de la Constitució, que permet aprovar els pressupostos de la Seguretat Social sense votació a la Cambra. Sabent que això provocava automàticament la moció de censura de l’esquerra, el primer ministre, que fa menys de tres mesos que és al càrrec, va apel·lar al seny i va advertir que França s’endinsaria en “un territori desconegut”. “Cadascú ha d’assumir les seves responsabilitats i jo assumeixo la meva responsabilitat”, va subratllar.
L’encara cap del Govern va dir que “els francesos no ens perdonaran preferir els interessos particulars al futur de la nació”. No van servir de res les paraules tan greus. Poc després, l’esquerra confirmava la moció de censura, que es votarà en principi demà. “L’únic sobirà en aquest país no és el rei Macron, sinó el poble”, va clamar Mathilde Panot, cap parlamentària de La França Insubmisa ( LFI, esquerra radical) i va exigir la renúncia del president. El grup de l’ RN va fer saber en un tuit que votarien la censura. Sota una foto de Barnier i Macron, va escriure: “Injustícia social, destrucció social i agreujament del dèficit”.
“Els francesos no ens perdonaran preferir els interessos particulars al futur del país”, alerta Barnier
La falta de consens sobre els pressupostos ha estat la conseqüència de la fragilitat causada per la divisió a l’ Assemblea Nacional i l’absència d’una majoria per governar. Va ser el president Emmanuel Macron qui va abocar el país a la inestabilitat després de convocar per sorpresa eleccions anticipades al juny. Ell no ha admès mai que s’ha equivocat.
Les concessions que Barnier ha fet a l’extrema dreta, després de rebaixar algunes de les mesures d’austeritat necessàries per reduir el dèficit, no han estat mai suficients per a Le Pen, que va anunciar una pròpia moció de censura del seu grup (tot i que també votarà la de l’esquerra) i va carregar en un to molt agressiu contra Macron per la seva política durant més de set anys. La líder de l’extrema dreta va traçar un panorama ombrívol del país, va fer referència als continus acomiadaments de personal que anuncien grans empreses i va acusar Barnier d’haver deteriorat encara més les coses els últims mesos. Le Pen va esgrimir la dimissió de Macron com a possible sortida, sense insistir-hi i deixant clar que és la seva decisió.
En diverses entrevistes en ràdios i televisions, els líders de l’ RN havien insistit que la decisió de tombar l’ Executiu estava presa, tret que el Govern cedís a l’últim minut. El president de l’ RN, Jordan Bardella, parlava de la necessitat d’un “miracle”, que finalment no va arribar.
El vicepresident de l’ RN i alcalde de Perpinyà, Louis Aliot, va explicar el rerefons de la posició del seu partit i es va referir a la manera com li van impedir d’arribar al poder després de ser el partit més votat a les eleccions legislatives. Al·ludia al pacte contra natura entre els macronistes i l’esquerra, incloent-hi la més radical, per bloquejar els candidats de l’ RN. Aliot va responsabilitzar Macron de la inestabilitat i en va demanar obertament la dimissió.
“L’únic sobirà en aquest país no és el rei Macron, sinó el poble”, diu la líder de La França Insubmisa
Cal veure com reaccionaran els mercats financers a un escenari tan incert en un país molt endeutat. El fantasma d’una crisi a la grega ja és agitat per alguns. Segons la Constitució, no hi pot tornar a haver eleccions fins al juliol de l’any que ve, una eternitat.
Ningú no sap com es pot gestionar aquesta emergència.
