No hi ha Nadal sense polèmica a la plaça Sant Jaume. Ni tan sols aquest any en què el govern que presideix Jaume Collboni ha provat precisament d'esquivar les controvèrsies eliminant el pessebre municipal a l'aire lliure (el pati de carruatges de l'Ajuntament exhibeix una mostra tradicional) i substituint-lo per un gran estrella de 20 puntes. La Vanguardia, fidel a aquella tradició tan barcelonina de debatre sobre l'escenografia d'aquestes festes, ha demanat a l'exdirigent del PP Alberto Fernández Díaz, a l'escriptor Carlos Zanón i als periodistes Eva Arderius i Luis Benvenuty que valorin la novetat i puntuïn –lògicament amb estrelles, d'una a cinc– el que no deixa de constituir una atracció ciudadan
Nadal amb Grinch estrellat
Alberto Fernández Díaz★★
L'alcalde ha decidit que una estrella de 20 puntes en format meteorit sigui l'epicentre nadalenc a la plaça Sant Jaume i ha relegat el pessebre al pati de carruatges municipal. Si pretenia no reproduir polèmiques d'altres temps, s'ha equivocat.
Les controvèrsies ho eren pels pessebres-nyaps del venedor de butà, el de la pel·lícula La mòmia o d'altres. El pessebre ha de ser reconeixible i en el qual en família, avis, pares, fills i nets, comparteixin el sentir del Nadal, de soca-rel cristiana i en valors. Una vegada més, el govern municipal sembla voler ser el Grinch. Suprimeix el Betlem i ens col·loca l'estrella. Barcelona ja en té una, la que culmina la torre de María en la Sagrada Família, una estrella lluminosa a què se li va imposar la censura de la llum i se la va condemnar a estar encesa només unes hores.
Suggereixo a l'alcalde que situï la seva estrella a la plaça Sant Miquel. Allà, l'alcalde Trias va situar el monument als castellers. Cal imaginar molt per identificar a les nostres torres humanes amb l'escultura que evoca al filferro de tap d'una ampolla de cava. A Sant Miquel, l'escultura estrellada de Collboni i l'escumosa de Xavier Trias maridarien perfectament al costat d'un enorme paper cel·lofana vermella típica dels regals nadalencs i apel·lant a la ciutat de comerç.
Bromes a part, l'estrella acompanyada per un espectacle audiovisual immersiu tindrà èxit. El tindria igual en un altre lloc. La bona estrella de veritat és ser capital de trobada, de cultura i de solidaritat. Recolzem al comerç des dels eixos de barri i el mercat de Santa Llúcia fins a la Gran Via, el passeig de Gràcia, el Tibidabo o el Port i amb la millor entrada d'any a Montjuïc i il·luminant carrers, edificis singulars i monuments amb horaris amplis, sense al·legories d'ornaments pròpies de Chinatown i sense ser a anys llum de les grans capitals o sense ser una urbs de baixa intensitat lluminosa.
Crec en la Barcelona de respecte i conciliable de tradició i modernitat, costum i innovació. L'important és fer realitat tot l'any els bons desitjos d'aquestes dates. Un propòsit de compromís envers els nostres majors en solitud, famílies sense ingressos o persones en desemparament. A l'anhel de pau, amor i felicitat, sumem sostre, aliment, feina i companyia.
Ni 'fum' ni fa
Eva Arderius★★★
L'estrella, denominada Origen, podria ser l'origen i l'inici de tota mena de contes o històries fantàstiques i misterioses sobre Barcelona, com la d'un terratrèmol que sacseja la ciutat i fa que l'estrella que corona la Sagrada Família caigui rodant per l'Eixample fins a la plaça o que una nau interestel·lar provinent d'un altre planeta aterri en el centre del poder polític de la ciutat. Però la missió de l'estrella no és només estimular la imaginació dels barcelonins, la missió és que no es trobi a faltar el pessebre, acabar amb un debat estètic que ens feia molta gràcia a uns i molt poca a qui rebia les crítiques. I si l'alternativa a aquest no debat nadalenc era un pessebre convencional, doncs benvinguda sigui l'estrella.
Divendres a dos quarts de set de la tarda, molt puntual, es va estrenar amb menys expectació de la que potser s'esperava. Després de les 40.000 persones en l'encesa de llums de passeig de Gràcia temia tenir problemes per entrar a la plaça de Sant Jaume, però no va ser així, i el públic, inclosos els seus creadors, era de pocs centenars de persones.
L'estrella provoca curiositat, convida a mirar-la des de diferents perspectives, a vorejar-la, que és el que acabem fent la majoria dels que érem allà, i a fotografiar-la. És molt més instagrameable que un pessebre perquè cap en una foto.
És bonica i elegant, es fa mirar però promet més quan està apagada del que acaba donant-te quan s'encén. El joc de llums blancs pot resultar una cosa monòtona (dura set minuts) esperes una explosió de llum i color que no arriba (perdó per l'espòiler), el reflex a les façanes d'Ajuntament i Generalitat no acaba de percebre's i té un altre problema.
És imprescindible veure-la amb la música que es descarrega amb un QR i que s'escolta a través dels auriculars del mòbil, un fet que genera certa bretxa digital. Moltes de les persones grans que estaven en l'estrena la van veure sense aquest element clau perquè el joc de llums generi una mica més d'emoció. Tot i així té un gran mèrit, l'estrella per si mateix no despertarà moltes passions, però tampoc no acabarà disgustant massa, ningú no pot dir que és lletja. I aquest, crec, serà el seu gran èxit i en realitat la seva gran missió.
El muntatge lluminós de la plaça Sant Jaume, una de les novetats de l'ornamentaicón nadalenca a Barcelona
Àlex Garcia
Big Star
Carlos Zanón★★
Als anys setanta va esclatar una banda seminal d'escàs èxit en el seu moment, però d'una influència palmària dècades després. Es va dir Big Star i el seu cantant era Alex Chilton. El nom de la banda el van triar al veure un neó d'una cadena de supermercats. Així de senzill. La mateixa estrella que va anunciar el naixement del Messies et situava on era la botiga on comprar salsitxes, enciams i maquinetes d'afaitar. Coses de la cultura popular.
Faig aquesta floreta musical perquè, en realitat, no sé com parlar-los de l'estrella gegant de Nativitat que des de divendres passat està instal·lada a la plaça Sant Jaume. Potser un barceloní de tercera generació com jo no sigui la persona més adequada per a ello. De tots és sabut que hi ha poques senyes d'identitat en els barcelonins, però que una d'elles és que no t'agradi mai cap instal·lació nadalenca de la plaça Sant Jaume. De fet, no ens agradaria ni encara que el pessebre comptés amb el repartiment original, els Big Star originals. És a dir, San José, la Verge María, el Nen Jesús, Burra i Vaca, a més d'àngel amb o sense estrella.
La instal·lació nadalenca de la plaça Sant Jaume de vegades no ens agrada perquè sí i d'altres perquè no. Però no ens agrada mai. I un –després de tants anys d'arrufar el nas davant modernors o cursileries– ja no sap si la instal·lació anomenada Origen en forma d'estrella li agrada o no li agrada.
Vaig presenciar la inauguració d'aquesta, que s'encenia i apagava per trams, creant la sensació en servidor d'un d'aquells lavabos amb tres bombetes, dos seriosos i treballadors i una bromista. Cada trenta minuts Origen realitza els seus intents d'apagar-se o encendre's del tot. Ajuda alguna cosa si et descarregues un codi QR i escoltes la música seleccionada mentre el ball de llums té lloc. La música que sona és d'Alex Chilton i els Big Star? Resposta: no.
L'estrella, que està fabricada amb ferro, metacrilat i llums led, imposa i il·lumina les fachadas tant del Palau de la Generalitat com de l'Ajuntament de Barcelona. És obra de l'arquitecte Xevi Bayona i el creador digital Àlex Posadas. Per als nostàlgics, al pati de carruatges de l'Ajuntament hi ha un pessebre inspirat en el mar i en la Copa de l'Amèrica. Si és que els de Barcelona ens queixem per vici.
Més nadalenc que mai
Luis Benvenuty★★★★
A la fi, el muntatge disposat aquests dies per l'Ajuntament de Barcelona a la plaça Sant Jaume va resultar el més nadalenc dels últims anys. Per això es mereix com poc quatre estrelles. En veritat, pocs símbols es refereixen més a aquestes festes que una simple estrella, independentment del seu nombre de puntes, de les seves característiques geomètriques i dels seus watts de potència. Perquè una estrella sempre simbolitza el camí de la salvació, el de l'esperança que s'obre camí en la foscor, la guia que ens il·lumina el pas en la incertesa; què seria dels Reis d'Orient sense la seva estrella? No li poso un cinc perquè el Nadal encara no em va embargar de bons sentiments.
I que els autors del cobert repeteixin que el seu muntatge ens remet a l'origen de l'univers i al big bang tampoc no importa gaire. Tothom sap que les obres d'art transcendeixen al seu perpetradors, que en el fons importen ben poc les seves intencions i tot el que pretenien, que una obra d'art no és mai completa fins que l'altre la fa seva a l'altre costat, fins que algú se sent de sobte esglaiat, eixelebrat! Cadascú li dona la síndrome de Stendhal amb el que li dona la real gana. Els codis QR i altres mandangues immersives tampoc no són ara rellevants. De segur que davant aquesta estrella molts viuran evocacions molt més nadalenques que les suscitades per tants muntatges pretèrits aquí instal·lats tan atrevits com incomprensibles. I a sobre, una estrella perfectament geomètrica sense cap serrell solt casa la mar de bé amb l'esperit del barceloní mitjà, tan amant de la innovació com alhora conservador.
Oficialment, el desterrament del tradicional pessebre que poques vegades va semblar un pessebre tradicional respon a la voluntat de l'executiu municipal de decorar tan significativa plaça amb un muntatge coherent i no una acumulació d'elements sense ordre ni concert. Però no se sentin enganyat. Els dirigents d'aquesta ciutat també pretenen estalviar-se el torrent de crítiques ciutadanes que el pessebre no pessebre suscitava cada any, unes crítiques que en realitat venien a qüestionar la manera que els polítics es gasten els diners públics i la seva veritable atenció a les inquietuds de la gent. “Claro, com els diners no és seu...”. Però el govern no hauria de subestimar la capacitat del barceloní d'indignar-se. Així que la gent s'assabenti del que li costa aquesta estrella, l'executiu de l'alcalde Jaume Collboni trobarà a faltar fins i tot aquell venedor de butà tan injustament maltractat per la història.
