“El problema no és de competències, sinó d’incompetència”

Fins al juliol de l’any passat Ximo Puig ( Morella, 1959) va ser president de la Generalitat Valen­ciana. Ara és ambaixador d’ Espanya a l’OCDE i la seva vida discorre a París.

La reconstrucció

Amb el que s’ha fet és impossible tenir autoritat moral per a un nou temps”

L’actual Govern de la Generalitat va descartar la modernització, que havia començat en el seu mandat, dels serveis d’emergència valencians amb l’argument que allò era un xiringuito.

En efecte. Després de la DANA del 2019, que he de dir que es va gestionar d’una altra manera, vam veure que la nova dinàmica generada pel canvi climàtic ens obligava a buscar altres respostes. Calia modernitzar, professionalitzar, capacitar, jerarquitzar i donar més potència als serveis d’emergències i buscar un nou model. Tot això es va pressupostar i es va plantejar, però no vam poder desenvolupar-ho perquè es va esgotar el mandat. Quan va arribar el nou Govern amb el PP i Vox el primer que es va fer és no donar prioritat a les emergències fins al punt que el president va cedir aquesta competència als seus socis de l’extrema dreta.

A parer seu, quina és la situació en aquests moments?

Ara, en aquest instant, en aquest moment, encara no estem en la reconstrucció. Ara encara estem en l’emergència. Encara hi ha gent que té moltes dificultats. Abans d’entrar en aquesta entrevista he tingut notícia d’una persona amb dificultats de mobilitat que viu a València en un vintè pis que encara no ha pogut sortir de casa des de fa un mes perquè l’ascensor no funciona. Això és el que ara cal resoldre. Com aquest exemple n’hi ha centenars, milers de persones que en aquests moments tenen dificultat d’accedir a les coses bàsiques. I per tant, tot i la propaganda de la reconstrucció, no estem en aquesta pantalla. Ara el que cal és solucionar els problemes més bàsics de les persones.

Com valora que Carlos Mazón no fos al centre de coordinació fins hores més tard el dia del desastre?

Jo crec que, sens dubte, el president és el màxim responsable i ha de ser el més a prop pos­sible de la presa de decisions. El 2019, tan bon punt vam saber què passava al Baix Segura,
vaig suspendre una trobada amb els rectors de les universitats públiques valencianes i ens en vam anar cap allà. Primer vaig ser a Ontinyent i després vaig anar al Baix Segura i m’hi vaig quedar tres dies. I no vaig fer res extraordinari. No intento posar-me cap medalla. Simplement vaig fer el que penso que ha de fer qualsevol responsable.

Què opina de la designació d’un militar per dirigir la vicepresidència de reconstrucció de la zona?

En tot aquest procés hi ha una espècie de fugida cap endavant. Jo crec que hi ha una qüestió de base, més enllà de les persones, a les quals jo tinc respecte, crec que hi ha una qüestió fonamental, i és que aquesta crisi, que és una crisi amb derivades eco­nòmiques i socials molt im­portants, és sobretot una crisi moral que requereix unitat i consens. Agents socials, eco­nòmics, empresaris, sindicats i societat civil han de participar en un gran acord unitari. El que ha passat aquestes setmanes ha fet un mal profund a la Generalitat. I a l’autogovern perquè, finalment, aquells que no hi creuen ràpidament han culpat l’autogovern com si fos el culpable de les males decisions. El problema no és de competèn­cies, sinó d’incompetència.

Així, considera que l’actual Govern de la Generalitat Valenciana no té credibilitat per liderar la reconstrucció?

Miri, cada dia que passa es perd més credibilitat. L’últim exemple, ahir [per dimarts] amb la pujada de sous, és tota una fractura amb la societat, una falta d’empatia que avergonyeix. Esclar que amb totes aquestes fites en la gestió es fa molt difícil, si no impossible, tenir autoritat moral per generar un nou temps.

Posa en qüestió el Govern de Mazón, però no hi ha cap retret per al Govern central?

Jo crec que cal analitzar com ha estat la resposta de tothom i cal analitzar què ha passat. I el que ha passat és que la presa de decisions en el moment en què es podien salvar vides la tenia el president de la Generalitat. El problema no és l’arquitectura institucional, el problema és com s’exerceix la direcció i quines decisions es prenen.

Però en el moment en què el Govern veu que Mazón no respon no creu que podria haver declarat l’estat d’emergència?

En el moment en què el Govern hauria pogut prendre aquella decisió, realment el més im­portant ja havia succeït, des­graciadament. Sí que crec que el Govern ara el que ha de fer és implementar ràpidament tots els ajuts que ja ha posat sobre la taula. Això sí que és fonamental. Ara s’exigeix una màxima celeritat. I amb el que deia abans, no es tracta simplement d’exposar els ajuts. Cal anar directament a les persones i tenir la sensibilitat que en aquest moment s’exigeix. Hi ha moltes qüestions que sabem que estan molt burocratitzades. Jo crec que ara, sens dubte, evidentment cal fer les coses bé, bé i ràpides. I això és el que cal exigir ara al Govern d’ Espanya.

Es veu tornant a presentar-se a unes eleccions a València?

No, jo estic en una altra situació. I, per mi, sens dubte la Comunitat Valenciana sempre serà una prioritat. Jo donaré suport sempre a Diana Morant perquè hi hagi la millor governança a la Comunitat Valenciana. Sens dubte, aquest és el meu compromís. Jo faré el que pugui. M’hi sento totalment compromès, però en l’àmbit que ara em correspon.