La manifestació convocada per EH Bildu dissabte a Bilbao no va poder ser més expressiva del gir pragmàtic que la formació ha consolidat amb èxit els últims anys. Lluny de l’èpica maximalista de l’“independència i socialisme”, Arnaldo Otegi va cridar en el seu discurs final a “combatre cada dia” amb “petits gestos el neoliberalisme” i va reivindicar de manera decidida “un nou estatus” erigit sobre la base del “ reconeixement d’Euskal Herria com a nació”.
El líder abertzale, a més, va ser especialment eloqüent dedicant part del discurs a enumerar tot el que ha aconseguit la formació l’últim any, des de la recuperació de l’ alcaldia de Pamplona fins al seu bon bagatge en les últimes cites electorals. Un compte de resultats per persuadir els més reticents i fer pinya a les portes d’un procés congressual que es traduirà en una reafirmació de la seva aposta pragmàtica i servirà per consolidar la bicefàlia Arnaldo Otegi-Pello Otxandiano.
Un canvi de l’actual majoria a Madrid comportaria un viratge cap a posicions de més confrontació
Bildu no va aconseguir en els comicis al Parlament basc a l’abril l’objectiu de guanyar el PNB en vots, malgrat que per primera vegada el va igualar en escons i ve de tancar el seu millor cicle electoral. En aquest sentit, la formació arriba reforçada a un procés intern que culminarà el 8 de febrer amb el tercer congrés de la formació.
En aquest conclave s’elegirà la nova mesa política i és segur que es revalidarà el lideratge d’ Arnaldo Otegi com a coordinador general, de manera que el lideratge de la formació no està en lliça. El procés intern, en tot cas, és rellevant de cara a interpretar com es posicionarà a curt i mitjà termini una formació que, més enllà del seu pes al País Basc, és clau en la governabilitat a Madrid.
La coalició abertzale ha avançat la posició en una ponència política de mig centenar de pàgines presentada de cara al Congrés. Com sol passar en aquesta mena de documents, té molt de literatura i de relat intern, malgrat que és significativa la insistència amb què destaquen l’aposta per un procés sobiranista de caràcter “gradual”.
Després d’una successió d’eleccions que ha ratificat el seu gir possibilista, Bildu s’abona al pragmatisme i al gradualisme sense miraments, per més que pugui contrastar amb la posició històrica d’una part de la coalició. Si fins i tot durant els anys del procés reivindicava un “procés constituent unilateral”, ara es destaca la necessitat de vincular el rumb polític amb “les condicions polítiques que sorgeixen i es construeixen a cada moment”. El descarrilament de la via catalana a la independència no és l’únic factor que ha influït en aquest canvi, tot i que ha estat capital.
En aquest punt és d’interès analitzar en què es traduirà aquesta aposta “gradual”. I aquí, a curt termini, emergeix un repte que totes les fonts consultades en l’entorn de la coalició assenyalen com a clau: l’actualització de l’autogovern basc. Bildu veu en la renovació de l’ Estatut de Gernika l’opció de consolidar un marc que li permeti aterrar algunes de les seves reivindicacions històriques, passades per un filtre possibilista, però sense abandonar els seus objectius de màxims i la voluntat d’endinsar-se en una “construcció nacional basca transformadora”. Seria un pas més que li permetria legitimar la seva aposta possibilista.
Hi ha sintonia amb el PNB pel que fa a qüestions com el reconeixement nacional, de manera que el repte implica fer possible un pacte que també aplegui
els socialistes bascos. Aquesta via, però, serà possible si perviu a Madrid una majoria que mantingui oberta la porta a una lectura d’ Espanya en clau plurinacional. La voluntat de la coalició abertzale que la legislatura continuï endavant és incontestable i,
de fet, la seva estratègia a mitjà termini se centra en aquesta
hipòtesi.
En cas de canvi, apunta un horitzó ben diferent, que vindria marcat per una radicalització de les seves posicions en el pla sobiranista i la recerca d’un reforçament electoral partint d’una contraposició entre la realitat basca i el model que representaria una alternativa de govern entorn del PP i Vox, forces minoritàries al País Basc.
D’altra banda, cal veure si el procés intern de Bildu serveix per preparar el futur de la formació una vegada que abandonin la sala de comandaments figures autoritzades com Otegi. El coordinador general i altres líders històrics, avui a l’ombra, com
Rafa Díez Usabiaga, han estat clau per mantenir la cohesió interna en ple viatge al pragmatisme. A hores d’ara no s’entreveu cap relleu que pugui tenir prou autoritat per blindar les files en una coalició en què conviuen cultures polítiques molt diferents, i queda el dubte de si EH Bildu ja començarà a treballar també en aquest front.
