Hi ha matins en què un es lleva amb ganes d’anar a contracorrent. Per exemple, que fàcil és riure’s de l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, oi? Un no negarà que, a aquestes alçades del segle XXI, dir que l’últim gest romàntic que ha fet és recollir la roba de l’estenedor –una única nit, abans del sopar, no queda del tot clar si després la plega i la desa– clama al cel. Però, tenint en compte els valors conservadors de qui tal cosa afirma, la frase no hauria de sorprendre’ns tant. A mi m’interessa més pensar què contestaríem nosaltres, si estiguéssim ara mateix davant Pablo Motos i les seves lletges formigues, i ens preguntessin: quin és l’últim detall romàntic que has tingut? Poden recordar-lo? Jo fins i tot l’hi he preguntat a la meva dona, a veure si ho recordava ella, i a l’hora de tancament d’aquesta edició continuem pensant. Val més riure’s d’ Almeida per no aprofundir en el tema...
Les xarxes socials –unes més que d’altres– difuminen les fronteres entre una ficada de pota verbal, un lapsus, un crim o una mala conducta no delictiva. És el mateix un furt o un insult, un cop de puny o un tret, tot és allà criticat amb la mateixa intensitat, i els pecadors són arrossegats pels cavalls.
Ja que parlem de Motos i d’animals, dijous vaig sentir una profunda identificació amb David Broncano, que es va queixar de les males arts de la seva competència per arrabassar-li entrevistes. Un, en més de tres dècades d’ofici, no s’ha queixat mai, però ja que el tema està d’actualitat, apuntaré com a simple dada contrastada que grans conglomerats mediàtics han amenaçat i amenacen editorials –en el meu cas– de silenciar les seves novetats si no els ofereixen a ells en primícia certs grans autors. En algun cas, això ha succeït fins i tot estant jo parlant amb l’autor en qüestió a casa seva o en un bar (no tinc camerino). També és cert que la noble nissaga dels escriptors –que no tenen espònsors, com els motociclistes– sol desobeir aquestes indicacions dels caps de màrqueting si el seu vincle amb l’entrevistador és sòlid.
A això anava. Els que posen el crit al cel perquè l’alcalde de Madrid sigui conservador i perquè alguns grans mitjans abusin de la seva situació de poder per esclafar el rival em recorden el capità Renault, clausurant el bar d’en Rick a la mítica pel·lícula Casablanca. Allà, quan el personatge interpretat per Humphrey Bogart li pregunta: “Amb quin dret em tanca vostè el local?”, l’oficial respon: “Quin escàndol, he descobert que aquí es juga!”.
Lee también
