L’antivacunes Robert Kennedy no serà l’únic nomenament polèmic a la Sanitat per al futur gabinet de Donald Trump. L’acompanyarà, a càrrec dels serveis sanitaris públics del Medicare i el Medicaid, el doctor Mehmet Oz, un cirurgià que es va fer famós venent productes de medicina alternativa i recomanacions pseudocientífiques a través del seu programa de televisió.
“Els Estats Units s’enfronten a una crisi d’atenció sanitària i és possible que no hi hagi cap altre metge més qualificat i capaç que el Dr. Oz per fer que els Estats Units tornin a ser saludables”, va afirmar el president electe durant l’anunci, a través de la seva plataforma, Truth Social. Si és confirmat pel Senat, cosa que, com Kennedy, no té assegurada, serà administrador dels programes d’assistència social de salut destinats a gent gran ( Medicare) i de baixos recursos ( Medicaid), que cobreixen més de 150 milions de nord-americans.
El doctor ha defensat la medicina alternativa, la curació per la fe i diverses creences paranormals
En el passat, ha defensat una posició sobre el Medicare diferent de la de Trump. Es va pronunciar a favor de l’expansió dels plans de salut mitjançant el Medicare Advantage, els usuaris dels quals poden participar en plans de salut proveïts per companyies privades. També s’ha expressat a favor de rebaixar el preu dels medicaments, una de les mesures estrella de l’administració de Joe Biden.
Fill d’immigrants turcs, Oz,
de 64 anys, es va graduar a la
Universitat de Harvard i a la de Pensilvània. Després d’una extensa carrera com a cirurgià, el 2003 va començar a col·laborar amb una secció al programa de la mediàtica Oprah Winfrey i el 2009 ja tenia el seu programa, The Dr. Oz Show . La promoció que va fer, des d’aquesta plataforma, de la pseudociència, la medicina alternativa, la curació per la fe i diverses creences paranormals el va portar crítiques de diverses publicacions científiques i mèdiques.
El 2022 va fer el pas a la política a les eleccions legislatives a mitjan mandat. Amb el suport de Trump, va guanyar les primàries republicanes i després va perdre contra el demòcrata John Fetterman per un escó de senador per Pensilvània. Des d’aleshores, ha estat un defensor fidel de Trump, que ara el recompensarà amb un càrrec important. L’agència dels serveis de Medicare i Medicaid, per on passa si fa no fa un quart de la despesa federal, regula les assegurances de malaltia i estableix la política que regeix els preus que es paguen als metges, els hospitals i les farmacèutiques per molts serveis mèdics.
Trump ha definit el doctor Oz com “un metge eminent, cirurgià cardíac, inventor i comunicador de primera classe, que ha estat a l’avantguarda de la vida saludable durant dècades”. No és la primera elecció sorprenent ni la primera figura televisiva del particular i provocatiu gabinet que Trump prova de designar. S’afegeix a l’elegit com a secretari de Defensa, el presentador de Fox News Pete Hegseth, també al centre de la polèmica perquè va ser acusat d’abús sexual, i a Sean Duffy, presentador de Fox Business, que ja ha renunciat al càrrec per acceptar l’encàrrec de secretari de Transport, en espera que es confirmi.
Com altres nomenaments, Oz no té cap experiència burocràtica, ni en cap posició relacionada amb els programes d’assegurances sanitàries, cosa que trencaria amb els seus predecessors al càrrec. I, com alguns dels elegits per Trump, és un multimilionari allunyat de la realitat de la base social de votants del republicà, de classe treballadora. Durant la campanya legislativa, es va convertir en un mem a les xarxes socials després d’un vídeo de propaganda en què va fingir que anava al supermercat, però se’l va veure tan desorientat que va fer la sensació que era la primera vegada que anava a comprar.
En la faceta de prescriptor mèdic a la televisió, s’ha enfrontat sovint als científics experts. Durant la pandèmia, va recomanar l’ús de fàrmacs dissenyats per a la malària per foragitar el coronavirus. El 2014 va comparèixer davant d’una comissió del Senat per respondre per la seva promoció de suposats productes miraculosos per aprimar-se, però en van desmuntar l’eficàcia. Concretament, va vendre una “píndola miraculosa” feta amb grans de cafè d’una empresa que després la Comissió Federal de Comerç va demandar.
Al seu programa, a què van arribar a anar personalitats del perfil de Michelle Obama o el mateix Trump, la controvèrsia va ser una constant: una vegada va preguntar als espectadors si existia la cura per als homosexuals, i un altre dia va alertar de nivells perillosos d’arsènic al suc de poma, cosa li va portar crítiques de l’ Administració d’ Aliments i Medicaments.