Putin actualitza la doctrina nuclear de Rússia i llança un avís als EUA

Guerra a Europa

La nova norma permet una resposta atòmica a un atac convencional

FILE - In this photo taken from video released by the Russian Defense Ministry Press Service on Wednesday, June 12, 2024, Russian soldiers load a Iskander-M short-range ballistic missile launchers at a firing position as part of Russian military drill intended to train the troops in using tactical nuclear weapons. (Russian Defense Ministry Press Service via AP, File)

Imatge proporcionada per l’exèrcit rus al juny: maniobres per a la guerra nuclear tàctica amb míssilsIskanderM

Ap-LaPresse

El president rus, Vladímir Putin, va actualitzar ahir la doctrina nuclear de Rússia amb l’aprovació i firma d’un decret que amplia els supòsits en què Moscou pot fer servir armes atòmiques. Fins ara, la dissuasió nuclear russa estava dirigida a països amb armament nuclear. Però, segons la nova doctrina, des d’ahir les forces armades de Rússia tenen permès respondre amb armament nuclear a una “agressió” amb armes convencionals que amenaci la sobirania de Rússia i el seu aliat més pròxim, Bielorússia. Tots dos formen la Unió Estatal Rússia- Bielorússia.

La condició prevista en el document és que el possible atac sigui una “amenaça crítica per a la sobirania o la integritat territorial” dels dos països i que l’agressor, encara que no disposi d’arsenal nuclear, tingui el suport d’una potència nuclear.

Lavrov, ministre d’Exteriors rus, diu que Moscou farà tot el possible per evitar una guerra nuclear

Putin va ordenar d’elaborar aquest document diverses setmanes abans de les eleccions presidencials als Estats Units. Ja era un missatge a Washington, però també una resposta del màxim cap del Kremlin a la incursió ucraïnesa a l’ óblast de Kursk, una part del qual continua sota control de Kíiv.

Putin va promulgar el decret ahir, mil dies després de l’inici de la contesa i dues jornades després que els Estats Units donessin llum verda al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, per disparar míssils de llarg abast ATACMS contra Rússia.

De fet, amb la nova doctrina Moscou podria considerar que entren en el nou supòsit els primers atacs amb aquests míssils que ahir va executar Ucraïna contra objectius militars a la regió russa de Briansk. Però la decisió final de prémer el botó nuclear serà sempre una qüestió política del Kremlin.

El canvi de la doctrina nu­clear russa s’ha publicat “de la manera oportuna”, va dir ahir el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, quan l’hi van preguntar els periodistes.

El decret de la nova doctrina estableix que la màxima prio-
ritat de l’ Estat és dissuadir
un “enemic potencial” de l’agressió contra Rússia i els seus aliats.

“La dissuasió nuclear té per objectiu garantir que un adversari potencial comprengui que les represàlies en cas d’agressió contra la Federació Russa o els seus aliats són inevitables”, va dir Peskov.

Sota l’enunciat d’“enemic potencial”, el document es refereix a “ estats individuals i coalicions militars (blocs, aliances) que consideren la Federació Russa un enemic potencial” i que tenen armes nuclears o
“un potencial de combat signi-
ficatiu de forces de propòsit
general”.

L’agressió individual d’un Estat membre d’aquest bloc o coalició contra Rússia o la seva aliada “es considera una agressió de la coalició”.

Aquestes clàusules semblen una advertència als EUA i, per extensió, a l’OTAN, en cas que s’involucri directament en el conflicte a Ucraïna. Però és una advertència que Moscou feia temps que llançava. Diumenge mitjans com ara The New York Times i The Washington Post van publicar que el president dels EUA, Joe Biden, havia donat permís a Ucraïna per fer servir míssils de llarg abast ATACMS, de fabricació nord-americana, contra objectius militars en territori rus. Feia mesos que el Kremlin avisava que Moscou ho interpretaria com una implicació directa d’ Occident en el conflicte. El 12 de setembre el líder rus va dir que significaria “la participació directa dels països de l’OTAN, els EUA i els països europeus en la guerra a Ucraïna”, ja que per orientar i llançar els míssils cal la infraestructura i el personal de l’OTAN.

Malgrat aquestes prevencions, el decret firmat pel cap de l’ Estat rus diu que Rússia considera les armes nuclears un “instrument de dissuasió” de tall defensiu i el seu ús “és
una mesura extrema i forçosa”. Rússia “està fent tots els
esforços necessaris per reduir l’amenaça nuclear” i també ha de provar d’evitar l’agreujament de les relacions entre els estats que poden provocar “conflictes militars, incloent-hi els nuclears”, s’assenyala en el document.

Des de Rio de Janeiro, on
participa en la cimera del G-20, el ministre d’Exteriors rus,
Serguei Lavrov, va assegurar que Moscou es prendrà l’ús d’ ATACMS contra Rússia “com una nova fase qualitativa de
la guerra d’ Occident contra Rússia”. El diplomàtic va assegurar que Rússia “reaccionarà en conseqüència”. No va dir
de quina manera, però va asseverar que Rússia farà tot el
possible per evitar una guerra nuclear.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...