La Generalitat busca amb urgència famílies d’acollida per als 280 menors que no han fet els sis anys i que ara viuen en centres tutelats per la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), va anunciar ahir la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo. Des del 2018, ha augmentat de manera alarmant, de 115 als 280 actuals, el nombre de nens d’aquesta franja d’edat abocats a viure en un equipament, en lloc d’una família. Martínez Bravo va destacar que el seu departament ha preparat una mena de pla de xoc per intentar capgirar aquestes xifres i que, en un futur, cap infant hagi d’ingressar en un centre residencial perquè no té altres oportunitats.
Des del 2018, ha augmentat de manera alarmant el nombre de nens abocats a viure en un centre
Representants de famílies d’acollida van reiterar ahir davant la consellera les dificultats que observa el sistema. En primer lloc, l’extrema lentitud per resoldre els informes, cosa que juga en contra d’aconseguir més llars per a aquests infants. “Tots som molt crítics amb el funcionament de l’Administració, però avui, per primera vegada, ens han escoltat”, apuntava ahir Toni Mir, pare acollidor durant una llarga etapa. “Aquests nens, sense excepció, tenen un trauma”, recorda per evidenciar la necessitat d’actuar amb diligència.
La consellera va assenyalar que un informe de la revista The Lancet deixa patent el pitjor desenvolupament en tots els nivells dels menors que creixen en una residència. Són nens que han estat víctimes de negligència, maltractaments físics o psicològics o que els pares biològics no se n’han pogut fer càrrec per diferents situacions i que per això passen a ser tutelats per la DGAIA. L’entorn més adequat per a ells és una família d’acollida, i no pas un centre.
Martínez Bravo va reconèixer el gran retard en la tramitació dels expedients, que supera amb escreix els terminis màxims establerts per l’Administració. “L’elaboració dels informes de valoració sobre el tipus d’acollida triga més temps del que tocaria, cosa que provoca que les famílies tinguin el nen més temps del que els toca”, va comentar la consellera a la roda de premsa. Quan es detecta que un menor pateix desemparament, la Generalitat n’assumeix la tutela i n’estudia la situació per determinar si val més que torni amb la família d’origen, que vagi a una família d’acollida o que sigui adoptat. En els casos de les acollides d’urgència de nadons, que s’haurien de resoldre en un màxim de mig any, es poden demorar fins a més de 20 mesos, un període en què s’estableix un fort vincle amb els acollidors, difícil de trencar.
Per agilitzar els tràmits, la consellera va indicar que s’augmentarà en 2,3 milions d’euros la partida destinada a reforçar els equips tècnics encarregats de fer les avaluacions i a la millora de la gestió administrativa. Concretament, a curt termini, es preveuen contractar 25 professionals nous per fer els corresponents informes.
Les últimes dades de la DGAIA indiquen que, actualment, hi ha 1.256 nens de menys de sis anys tutelats, però només 787 famílies d’acollida. El repte és arribar a la xifra de 1.400.
Altres reivindicacions de les famílies són redefinir el règim de visites als pares o parents biològics, ja que actualment es fan en horari laboral i escolar, i agilitzar la tramitació de la documentació dels menors.
La consellera va afegir que el seu departament explora diferents vies per oferir avantatges fiscals a les persones que vulguin acollir, a l’estil de les que gaudeixen les famílies nombroses i les monoparentals. Cal recordar que hi ha fixada una prestació base d’un mínim de 500 euros mensuals per a cada menor, a què cal afegir complements per diferents circumstàncies.
La Generalitat lamenta que Catalunya sigui la comunitat amb més menors en centres residencials, una problemàtica que ja es va detectar fa anys i que s’ha anat agreujant els últims temps. Un total de 134 tenen menys de tres anys, i 46, menys de dotze mesos. Només el 10% dels tutelats tornen amb la família biològica, va apuntar ahir la consellera, acompanyada de la secretària d’ Infància, Adolescència i Joventut, Teresa Llorens, i la directora de l’ Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA), Elena Lledós Monsó.
L’acollida pot ser d’urgència, simple, permanent, especialitzada, de vacances i de cap de setmana. Gemma Civit i Enric Pujol, de Lleida, van començar amb una acollida simple, per un període de dos anys, que es va convertir en permanent. “Tenim dues filles biològiques, de 13 i 9 anys, ja érem pares i no teníem la inquietud d’adoptar, sinó d’ajudar i treure algun nen d’un centre. Vam començar amb el procés el 2021 i vam trigar nou o deu mesos a tenir-lo, un nen que ara té cinc anys. Acollir enganxa, cosa que no treu que sigui una muntanya russa, són persones que carreguen amb una motxilla molt gran”, resumeixen l’ Enric i la Gemma, presidenta de la recentment creada Associació de Famílies Acollidores de Lleida. La parella recorda que calen urgentment famílies per a nounats desemparats i per a nens de poca edat.
