En l’actual era de les xarxes socials, no hi ha temps passat pitjor que el que han propiciat Donald Trump i Elon Musk a través d’ X. La xarxa anteriorment coneguda com a Twitter ha deixat veure el seu poder electoral a contribuir a decantar la balança ideològica als Estats Units. I això ha estat en part gràcies al fet que Musk va aixecar el peu de l’accelerador de la censura que exercia l’antic Twitter sobre tot allò que considerava delicte d’odi. És clar que donar curs a expressions obertament racistes, xenòfobes i misògines ha fet grossa la bola de votants que pensen que ja n’hi ha prou que les ties o els negres es pensin que pinten res a Amèrica.
És encomiable que alguns mitjans, incloent-hi La Vanguardia, hagin decidit deixar d’interactuar a X a causa del clima hostil i la radioactiva desinformació. Però hauria estat igualment de justícia que s’hagués aixecat la veu quan, essent Twitter un dispositiu del transgenerisme, la xarxa va permetre amenaces i insults misògins a feministes que proposaven un debat serè sobre els perills i les virtuts de les lleis trans.
Malauradament, la censura que li molava a Twitter no computava aquells insults. Al contrari: activava el mecanisme moderador així que polítiques, advocades, filòsofes, periodistes o escriptores sortien a defensar els drets de les dones tot recordant, per exemple, que gènere i sexe no són el mateix; que la ciència existeix i els sexes són dos; que ser dona no és identificar-se com a tal; que despatologitzar la disfòria de gènere és abandonar persones amb malestar psíquic, o que patologitzar és medicar la pubertat amb castradors químics.
Tot això era titllat de “transfòbia”! No hi havia opinió contrària a la llei trans que no fora discurs d’odi. I es castigava fins i tot el misgender, l’ús del pronom ell o el substantiu home referits a un infiltrat en l’esport femení o a un violador autodenominat dona. Twitter no dubtava a bloquejar comptes o aplicar shadow bans a gent com J.K. Rowling i tantes feministes espanyoles que un bon dia deixaven de sumar likes i comentaris al seu compte. Un atemptat a la llibertat d’expressió estil pati de col·legi.
A l’antic Twitter no hi havia opinió contrària a la llei trans que no fos discurs d’odi
No es trobarà a faltar aquell Twitter de biaix sexoplanista que qualificava de falsedatsles advertències que la llei del només sí és sí deixaria agressors en llibertat o que la llei trans beneficiaria maltractadors. Així ho expressa a X Tasia Aránguez, professora de la Universitat de Granada i especialista en feminisme jurídic i dret a la salut de les dones. La raó, diu, sempre venç la moderació agressiva. Potser aquest és un dels motius pels quals moltes dones han decidit no marxar d’X/Twitter, perquè la informació veraç i la ciència no cedeixin l’espai a la força bruta.
Lee también
