Pedro Sánchez 2027

P edro Sánchez ja ha superat a Mariano Rajoy al capdavant de la presidència del Govern d’ Espanya en dies totals. Aquesta dada “no és cosa menor”, com diria el samurai gallec, per entendre en quin punt es troba la política espanyola en aquests moments. Sánchez va accedir a la presidència des de l’èxit de la moció de censura del 2018, el mecanisme més ardu per a l’exigència de responsabilitats a un govern, lluny d’una clàssica sessió d’investidura. Ningú no va poder imaginar una setmana abans, quan l’aprovació dels pressupostos generals del 2018, ningú al Madrid DF, que una censura podria concretar-se de la manera en què es va fer: acceptant el marc del pluripartidisme i de la plurinacionalitat, per oferir un projecte nou de país que, a batzegades i contingències, resisteix encara.

Va ser l’acord de molts i molt diferents per a una aritmètica complexa, sens dubte, però que continua encara operativa, deixant enrere la vella didàctica del bipartidisme i la transició, expressada amb l’abstenció del PSOE a la investidura de Rajoy d’octubre del 2016. La rotunditat d’uns pressupostos, cosa del passat, davant la inaudita i exitosa moció, que venia del futur i que va posar d’acord a molts més diputats que aquells esmentats pressupostos. Tot va succeir a més en una setmana. No va ser cosa menor.

El malestar continua cavalcant en espera de ser canalitzat com la Riuà

D’això ja han passat la barbaritat de sis anys i mig, tot el temps que Rajoy va ser a Moncloa i pel mig han succeït tota mena d’eleccions, pandèmies, indults als presos catalans, una llei d’Amnistia, un acord de finançament entre PSC i ERC, així com les conseqüències inabordables de la Riuà de Valencia. Però continuem en el mateix punt, encara que en diferent lloc. Pensin que el PP, després de la victòria aclaparadora del 2011, només va poder renovar la presidència el 2016 amb l’abstenció del PSOE. Res no ha estat, com veuen, cosa menor.

Ironies del destí, en realitat, Alberto Núñez Feijóo no va ser president perquè el PSOE no es va abstenir i abans que això per un dilema obert: vol ser president amb la majoria de dretes autoritàries, amb Santiago Abascal de vicepresident, actual tenidor de l’acció d’or de Donald Trump a Espanya? Aquest dilema li va costar la presidència al gallec i cada dia que passa sense resoldre'l li dona oxigen a Sánchez per superar a José Luis Rodríguez Zapatero i, per què no, a José María Aznar . Aquesta és part de l’essència de Pedro Sánchez 2027. I aquí cal recordar que Zapatero és el mateix que el cant del cigne del bipartidisme, tant és així que el lleonès li va guanyar a Rajoy per mobilitzar a l’esquerra i els plurinacionals per fer front a aquella dreta rude que va sortir de l’11-M. Aznar és, per la seva part, l’avantsala a Felipe González .

Mentre l’alternativa a l’actual majoria parlamentària, plurinacional, transversal i perifèrica, continuï sent la majoria de dretes autoritàries que l’ Espanya més enllà de l’M30 no vol, així succeirà. Més encara, si la política continua a les seves coses, a les seves falòrnies, les seves desinformacions, agradant-se com si fossin David Simon en The Wire .

La decepció és molt gran i no tots els espanyols van estar representats en la poderosa manifestació de dissabte als carrers de València. Hi ha molta gent de dretes enfadada amb la gestió de Carlos Mazón que vol fer fora Sánchez de la Moncloa i no confia ara mateix en el PP de Feijóo. També molts de desencisats amb la gestió del PSOE. Cap no té, per tant, expedit el terreny per a una nova convocatòria electoral. El malestar continua cavalcant en espera de ser canalitzat com la Riuà.

Mirin, aquest cap de setmana va morir Mari Luz, la mare de la meva dona i la meva amiga. I vaig recordar quan em deia que no són tan importants els dies com els moments. Hi ha dies que són com anys i anys que són vides, com aquest últim. El president està objectivament molt desgastat i mancat de recursos. Però només serà enderrocat per les dretes plurals ( PNB, Junts) com Rajoy. Només si arriba aquell moment deixarà de ratllar dies al calendari com a president. Per tant, tots haurien de tenir molt clar que les penes judicials no s’ emportaran a cap govern, com tampoc la desastrosa gestió de les terribles inundacions. De fet, no es van emportar tampoc el govern de Rajoy. Va ser la construcció d’un moment, el d’un polític lliure que va ordenar una nova majoria social. Pedro Sánchez 2027, tot i això, és un nou llibre que, com Feijóo, continua sense moment.