Antonio, 70 anys: “Tinc un càncer metastàtic de pulmó i continuo viu”

Dir càncer de pulmó va aparellat, per a la majoria dels ciutadans, a mort. No en va és el tumor més letal, amb més de 23.000 morts anuals i 33.000 nous casos diagnosticats. Però la realitat és que la investigació està canviant de manera clara la situació. De fet, hi ha estudis que assenyalen que la supervivència a aquest tumor s’ha duplicat en només deu anys fins a arribar al 40% (37% en homes i 41% en dones) gràcies en gran part a la immunoteràpia. I aquesta és només una línia d’investigació de les moltes que s’estan duent a terme.

La Fundació Cris contra el càncer lidera la investigació d’avantguarda contra el càncer de pulmó, a través de les estratègies més avançades, com la immunoteràpia, la intel·ligència artificial i les vacunes, per oferir teràpies cada vegada més perso­nalitzades que augmentin la supervivència en els pacients amb aquest tipus de tumors.

Són moltes les línies d’investigació contra el càncer de pulmó, com la immunoteràpia i la IA

Però, què és la immunoteràpia? Els tractaments que d’una manera o una altra impulsen una resposta immunitària del pacient contra el seu propi tumor. Això s’aconsegueix despertant cèl·lules del sistema immunitari manipulades pel tumor, ajudant el sistema immunitari a trobar cèl·lules tumorals amagades i instruint-lo per combatre les recaigudes. Ha suposat una nova esperança per a molts pacients amb càncer de pulmó, fins i tot aquells amb tumors metastàtics, que han passat de percentatges de supervivència del 5% a entre el 10% i el 30%, assenyala el doctor Luis Paz-Ares, codirector de la unitat Cris d’ immuno oncologia de l’ hospital universitari 12 de Octubre de Madrid i cap del servei d’ oncologia del mateix centre.

L’Antonio (ha demanat que no es facilitin els seus cognoms), de 70 anys, és un dels pacients de la Fundació Cris contra el càncer que està sent tractat en la unitat que codirigeix el doctor Paz-Ares. Aquest arquitecte sevillà va ser diagnosticat de càncer de pulmó amb metàstasi medul·lar fa sis anys. Després de rebre radioteràpia a Sevilla, amb poc èxit referent a la infiltració medul·lar, l’Antonio va ser tractat pel doctor Paz-Ares, al 12 de Octubre, on va rebre immunoteràpia. Els resultats van ser bons inicialment, però el tercer any es va comprovar que no funcionava. Uns mesos en un altre hospital rebent protonteràpia per al tumor de la columna i, quan semblava que tot anava bé, altra vegada metàstasi a la medul·la.

L’Antonio va tornar amb el doctor Paz-Ares i la immunoteràpia dos anys més, però no aconseguien que “desapareguessin els tumors”. Fins que l’any passat, aquest fins aleshores gran fumador va ser inclòs en un assaig d’immunoteràpia que “m’ha tret les metàstasis al duodè, al fetge... fins avui. Aquí continuo, viu, amb una qualitat de vida bona (només he d’anar cada dues setmanes a Madrid per rebre el tractament) i amb el convenciment que hem aconseguit treure-ho tot”.

Des de la Fundació Cris contra el càncer ( Criscancer.org) s’insisteix que queda molt camí per investigar en aquest camp. No tots els pacients responen a aquestes teràpies i en moltes és difícil predir quins pacients tenen més opcions de millorar amb immunoteràpia. A més, es continua investigant sobre com combinar aquests tractaments amb d’altres, com la radioteràpia o algunes quimioteràpies.

Entre les línies més prometedores, asseguren des de la Fundació Cris contra el càncer, hi ha l’ús de la IA per analitzar les proves d’imatge que es fan als pacients i predir de manera precisa i poc invasiva quines persones respondran a aquests tractaments.

L’equip de la doctora Raquel Pérez, del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia de Barcelona, fa servir l’anàlisi computacional i la IA per predir com respondrà el tumor de cada persona a partir d’imatges diagnòstiques com els TAC o ressonàncies magnètiques combinades amb estudis genètics. Gràcies a la IA s’han desenvolupat “empremtes dactilars” de cada tumor que permeten preveure la seva resposta a la immunoteràpia i escollir millor el tractament.