Disset dies després de la DANA que el 29 d’octubre va fer almenys 217 morts a la Comunitat Valenciana, el seu president, el popular Carlos Mazón, va comparèixer ahir a les Corts autonòmiques per donar explicacions sobre aquells fets i sobre com n’ha gestionat les conseqüències. Va ser una compareixença que caldria qualificar de decebedora, ja que el relat presidencial va provar d’atribuir-ho a errors del “sistema” i va ser ric en pinzellades autoexculpatòries, tot i que no va aconseguir avalar de manera convincent el paper exercit per la Generalitat Valenciana.
És cert que Mazón va començar demanant disculpes i va reconèixer “fallades” (sense entrar en detalls), però va evitar assumir cap responsabilitat personal, o dimitir com a primera autoritat autonòmica, i es va postular per encapçalar-ne la reconstrucció. En paral·lel, va derivar les culpes cap a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ( CHX), a la qual va acusar d’una “apagada informativa” durant
dues hores crucials, i cap a l’ Agència Espanyola de Meteorologia ( Aemet). Les dues entitats depenen del Ministeri de Transició Ecològica i, per tant, del Govern central que dirigeix el socialista Pedro Sánchez.
Mazón va proposar, a més, crear una comissió d’investigació en la seva comunitat i una altra al Congrés dels Diputats, va insistir a reclamar 31.000 milions d’euros en ajuts i va anunciar la creació d’una vicepresidència per a la reconstrucció i d’una Conselleria d’ Emergències i Interior. Però en les seves gairebé dues hores i mitja de discurs no va considerar necessari explicar per què va estar el dia dels fets més de tres hores en un dinar de treball, lluny del centre de control de la crisi, quan la riuada ja devastava la seva comunitat.
El president valencià atribueix a fallades del “sistema” el devastador efecte de la DANA
Les paraules de Mazón van adir-se amb les del cap del PP, Núñez Feijóo, que utilitza la catàstrofe valenciana com a ariet contra el Govern central i empara la campanya contra la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, per obstaculitzar la seva candidatura a la vicepresidència de la Comissió Europea per a la Transició Neta, Justa i Competitiva.
Tot i que discontinu, el suport de Núñez Feijóo a Mazón està unint en certa mesura la seva sort a la del president valencià, la dimissió del qual van reclamar als carrers de València desenes de milers de persones fa una setmana, i amb un prestigi i futur polítics entelats, potser irremeiablement, per la seva conducta davant la catàstrofe. Es recorda aquests dies la manera com el líder popular Mariano Rajoy va accelerar el 2011 la dimissió del president valencià Francisco Camps, i es compara amb la reacció de diferent signe de Núñez Feijóo cap al seu baró valencià. Una de les explicacions per fer-ho d’aquesta manera seria que rellevar ara Mazón podria posar en risc la presidència popular de la Comunitat Valenciana, on PSPV i Compromís sumen més escons que el PP i on el suport de Vox és voluble. Potser per això, en un gir de guió, el PSPV va exigir ahir la dimissió de Mazón, oferint suport al seu relleu perquè el PP no perdi la Generalitat.
El temps dirà quines són les conseqüències de l’enroc de Mazón i del suport que li brinda Feijóo. Però sembla clar que l’argumentari que tots dos fan servir per eludir responsabilitats presenta fissures. Les acusacions populars de falta d’informació contra la CHX són opinables: el 29 d’octubre la CHX hauria emès 194 alertes que el Centre de Coordinació d’ Emergències valencià no podia ignorar, un terç mentre Mazón era al dinar de treball.
El PSPV ofereix suport al PP perquè continuï al capdavant de la comunitat si Mazón dimiteix
Per la seva part, les crítiques a l’ Aemet van quedar en dubte el dimecres 13 i el dijous 14, arran de la segona DANA en mig mes, quan els seus avisos de nivell vermell van ser diligentment atesos per les autoritats autonòmiques d’ Andalusia, Catalunya i la Comunitat Valenciana i es van evitar desgràcies personals. Una cosa que no va passar, tristament, el 29 d’octubre, quan l’ Aemet va llançar el seu avís de nivell vermell a les 7.36 hores del matí i les autoritats d’emergències autonòmiques no van enviar les alertes als mòbils dels valencians fins passades les 8 del vespre. Aquesta continua sent una demora molt difícil de justificar. Es digui el que es digui, els protocols sobre emergències existeixen i funcionen, i les seves descripcions són explícites. Per exemple, la de l’avís de nivell vermell, el significat del qual s’adverteix en la normativa vigent de la següent manera: “Perill extraordinari. Els béns i la població vulnerables o en zones exposades podrien patir impactes molt importants o catastròfics”.