El Tribunal Suprem ha confirmat en el substancial la sentència dictada per l'Audiència Nacional que va enjudiciar una de les peces de l'assumpte conegut com a Gürtel anomenada 'papers de Bárcenas', amb la comptabilitat paral·lela del PP controlada pel seu llavors tresorer Luis Bárcenas.
Aquell escàndol es va resumir en un judici a Bárcenas i l'empresa que va dur a terme les obres de la seu del PP al carrer Génova per cobrar part de les feines amb diner negre.
GURTEL (papers de Bárcenas) condemnant als dos administradors d'UNIFICA S.L, estudi encarregat de fer unes reformes a la seu del carrer Génova.
La Sala Penal de l'alt tribunal confirma el delicte de defraudació tributària referit a l'exercici del 2007, així com a l'extresorer del PP com a cooperador necessari al facilitar la defraudació per la via d'efectuar un tant per cent dels pagaments deguts de forma opaca, amb diner negre.
El tribunal manté la declaració com a responsables civils subsidiaris per abonar la quota tributària eludida, si no ho fan els responsables penals, tant l'empresa Unifica com el PP (aquest, igual com Luis Bárcenas, només fins a l'import defraudat imputable als pagaments en B).
No obstant això, en la sentència de cassació es revisen algunes qüestions menors de caràcter predominantment tècnic que condueixen a reduir les penes de presó de 2 anys i 9 mesos a 9 mesos (la dels dos responsables principals) i de 2 anys a 8 mesos (la de Luis Bárcenas com a cooperador necessari), a més de les corresponents multes, que queden fixades en 200.000 euros per a cadascun dels dos administradors, i en 180.000 euros per a Bárcenas.
La reducció de les penes obeeix no tant a l'absolució pel delicte de falsedat que acorda el Tribunal Suprem per considerar que estem davant falsedats ideològiques realitzades per particulars, que estan despenalitzades tret de supòsits excepcionals (la qual cosa no necessàriament repercuteix en la penalitat); com a l'apreciació d'un atenuant de dilacions indegudes, basat en el llarg temps transcorregut (cinc anys) entre la conclusió de la investigació i el judici oral.
Explica la sentència que, si bé aquella disfunció no és atribuïble a l'oficina judicial ni als magistrats, sinó a deficiències estructurals de l'Administració de Justícia i la sobrecàrrega de feina no corresposta amb la necessària dotació de mitjans materials i personals, això no priva de l'atenuació legal als quals han patit aquella violació del seu dret a un procés en un termini raonable.
També es revisa a la baixa el total de la quota defraudada a l'entendre, igual com el fiscal de la instància, que no podien incloure's en el defraudat les quantitats que havien tributat efectivament l'exercici següent encara que per un tipus impositiu més baix.
El frau només comprendria aquell tant per cent inferior però no el total de la quota que, majoritàriament, va ser declarada i liquidada. La quota defraudada passa així de 870.000 a 374.000 euros.
El Suprem també confirma l'absolució, ja fixada per l'Audiència, dels delictes de blanqueig de capitals, altres defraudacions fiscals i associació il·lícita.
La sentència confirma també la decisió de l'Audiència Nacional de condemnar a les acusacions populars a abonar les costes d'una acusada que va resultar absolta així com les suportades pel Partit Popular relatives a les reclamacions que formulades per aquelles acusacions sense estar legitimades per això, contradient pautes conegudes de la jurisprudència.
Es confirma igualment l'absolució de Luis Bárcenas pel delicte d'apropiació indeguda pel qual havia estat acusat a l'haver estat ja objecte d'una condemna a tres anys de presó per fets inescindibles dels ara enjudiciats. Es ratifica el criteri de l'Audiència Nacional: era cosa jutjada i, a més, les responsabilitats civils estaven extingides per renúncia del perjudicat (Partit Popular).
