Pocs dies abans que es reuneixin a Rio de Janeiro els líders del G-20, un atac amb explosius a Brasília ha fet saltar totes les alarmes a un país on la ultradreta bolsonarista ha demostrat que està disposada a desencadenar la violència. De fet, l’home que dimecres a la nit es va acabar suïcidant a la capital brasilera després d’arribar a la plaça dels Tres Poders carregat de bombes casolanes era Francisco Wanderley Luiz, militant del Partit Liberal de l’expresident ultra Jair Bolsonaro, formació per la qual el 2020 va ser candidat a regidor a Rio do Sul, una petita ciutat de l’estat de Santa Catarina.
Luiz, de 59 anys i que durant la pandèmia va ser processat per organitzar festes massives, es va immolar al costat de l’escultura La justícia , situada davant de la façana del Tribunal Suprem, fent esclatar una bomba casolana. Luiz portava un cinturó explosiu que no va esclatar. Abans l’atacant havia provat d’entrar a l’edifici, però quan un guàrdia es va acostar, va començar a llançar artefactes pirotècnics, com els que minuts abans també havia fet detonar al seu cotxe, aparcat a prop del Congrés. Al costat del seu vehicle la policia va trobar un camió amb material explosiu. I al pis que llogava a la capital, els agents hi van trobar més bombes casolanes.
L’exdona de l’atacant assegura que la seva intenció era matar el jutge Alexandre de Moraes
El cap de la Policia Federal, Andrei Rodrigues, va qualificar ahir de “terrorista” una acció que va ser “premeditada” i planificada des de fa mesos. “No és un fet aïllat i pot estar connectat amb altres investigacions en curs”, va afegir, amb referència a altres fets protagonitzats per ultres bolsonaristes, començant per la invasió, el 8 de gener del 2023, de la plaça dels Tres Poders per part de centenars de partidaris de Bolsonaro, que van acabar entrant i causant destrosses a les seus de la Presidència, el Parlament i el Tribunal Suprem.
Per la seva banda, el magistrat del Suprem Alexandre de Moraes va insinuar que la intenció de l’atacant era fer volar la seu de l’alt tribunal i del Poder Judicial del Brasil. “La gent pensa que pot venir a Brasília, intentar entrar al Tribunal Suprem per fer volar el Suprem”, va afirmar De Moraes, un dels jutges que investiga com a intent de “cop d’ Estat” els successos del 2023, que van tenir lloc una setmana després que Lula da Silva assumís la presidència.
Per aquells fets, la justícia ja ha processat prop de 1.400 persones –moltes de les quals són pròfugues a l’Argentina de Javier Milei– i ja ha condemnat dos centenars d’acusats amb penes de fins a 17 anys de presó.
“El que va passar ahir no és un fet aïllat del context”, va dir De Moraes. “És un context que va començar fa molt de temps, quan el famós gabinet de l’odi va començar a destil·lar discursos d’odi contra les institucions, contra el Tribunal Suprem, principalment; contra l’autonomia del poder judicial, contra els jutges del Tribunal Suprem i les famílies de cada jutge”, va afegir el magistrat, en al·lusió a la maquinària digital creada durant el mandat de Bolsonaro per difondre notícies falses i atacar la justícia i la resta d’institucions democràtiques.
De Moraes, que també és el jutge que aquest any va prohibir al Brasil durant més d’un mes la xarxa social X, propietat de l’empresari trumpista Elon Musk, es va pronunciar contra l’amnistia per als implicats en l’aldarull colpista del 2023 que impulsa el bolsonarisme al Congrés. “És una mostra que només és possible aquesta necessària pacificació del país amb la rendició de comptes de tots els criminals; no hi ha possibilitat de pacificació amb amnistia per als delinqüents”, va assegurar.
L’exdona de l’atacant va declarar a la premsa que Luiz feia uns quants mesos que era a Brasília i que la seva intenció era matar De Moraes. També va dir que havia buscat a Google maneres de com cometre un atemptat i va explicar que ja havia passat dos mesos a Brasília a l’inici de la presidència de Lula, sense aclarir si havia participat en la invasió de la plaça dels Tres Poders.
Per la seva banda, per mitjà de les xarxes socials Bolsonaro es va desmarcar de l’atac, que va qualificar de “trist episodi”, i va dir que era “un fet aïllat”, obra d’“una persona amb problemes de salut mental”. “Ja és hora que el Brasil torni a conrear un ambient adequat perquè idees diferents es puguin enfrontar pacíficament i perquè la força dels arguments valgui més que l’argument de la força”, va afegir l’expresident ultradretà, ara inhabilitat per la
justícia.
