Els cinc savis , com es coneix el consell d’experts econòmics que assessora de manera independent el Govern d’ Alemanya, van rebaixar ahir la seva expectativa de creixement econòmic per al 2025, que van xifrar en només el 0,4% quan al maig encara parlaven d’un 0,9%, i van vaticinar que aquest 2024 es tancarà amb una contracció del PIB del 0,1%. Al maig comptaven amb un creixement del 0,2% aquest any.
L’economia alemanya pateix una greu crisi, i serà l’única economia del G-7, el club dels països més industrialitzats del món, que no creix aquest any, com ja va passar el 2023, quan va patir una contracció del 0,3%. “La debilitat de la indústria i la durada de la fase de debilitat suggereixen que l’economia alemanya es veu frenada per problemes tant estructurals com cíclics”, va afirmar Monika Schnitzer, presidenta del grup d’experts, durant una compareixença conjunta davant la premsa a Berlín.
Els economistes demanen al Govern més inversió pública i suavitzar el fre al deute
Per començar a posar-hi remei, els cinc savis van cridar a impulsar la inversió pública en infraestructures de transport, educació i defensa, àmbits en què les inversions alemanyes acumulen molts anys per sota de la mitjana internacional, i a replantejar-se el fre constitucional al deute.
Segons els cinc economistes, que poc abans havien lliurat al canceller Olaf Scholz el seu informe amb recomanacions, hi ha “molt a recuperar” en aquests tres sectors, que consideren crucials per reactivar la primera economia d’Europa.
Durant els últims trenta anys la proporció de la despesa pública “orientada al futur” s’ha estancat entre el 6% i el 8% del PIB, per sota de la mitjana de la UE, van assenyalar els experts, cosa que es deu a decisions polítiques, però també a un fre al deute “més estricte del necessari”. Aquest mecanisme, introduït el 2009 a la Constitució, prohibeix al Govern demanar més del 0,35% del seu PIB cada any, i només pot suspendre’s en cas d’emergència demostrada.
“El fre al deute pretén evitar que les generacions futures es vegin llastades per un deute públic excessiu; però les generacions futures també poden veure’s llastades per una despesa insuficient orientada al futur i un manteniment inadequat de les infraestructures”, va dir Achim Truger, un altre membre del grup.
Ha estat precisament la tensió entre aquests dos afers el principal motiu de la ruptura la setmana passada de la coalició tripartida de Govern de Scholz, que havia d’abordar els pressupostos del 2025. Els liberals insistien a mantenir tant sí com no el fre al deute, mentre que socialdemòcrates i verds advocaven per invertir més per reactivar la minvant economia. Amb la sortida dels liberals, el socialdemòcrata Scholz governa ara en minoria amb els ecologistes, i hi haurà eleccions anticipades el 23 de febrer.
Per elevar la inversió pública, els experts van recomanar crear un fons per a infraestructures i “canvis moderats” al mecanisme del fre al deute. Però no hi va haver unanimitat. Una d’ells, Veronika Grimm, va afirmar que qualsevol canvi en les regles ha d’anar acompanyat de reformes estructurals que incentivin la inversió privada.
