El Barcelona va assaltar el Bernabéu amb quatre gols el 26 d’octubre. La del marcador no va ser l’única golejada. N’hi havia una altra de subjacent, perquè ho va aconseguir amb sis futbolistes de la Masia com a titulars. En total, més de la meitat dels 14 jugadors que Flick va fer servir s’havien format a la Masia (8).
El planter barcelonista no és l’últim recurs sinó un tresor, una benedicció. No s’ hi acudeix només per necessitat, sinó també per principis. No és per omplir-se la boca o per invocar el seu nom en va. L’aposta no és de cara a la galeria. En tots els grans Barça hi ha hagut un pes important de gent de casa.
La concepció i gestió dels joves del Madrid és als antípodes. En les últimes cinc temporades, el Barcelona ha fet debutar 25 joves del planter, 22 directament des de les categories inferiors i tres d’arribats amb escales ( Eric Garcia, Bellerín i Dani Olmo). Tant Koeman com Xavi i ara Flick han tingut clar que podien comptar amb el talent de les promeses. Aquest trajecte no és tan transitat a Chamartín, ja que en cinc anys han rebut l’alternativa 15 del planter.
En aquesta llista no hi entren futbolistes com Araújo, Jutglà, Abde o Pablo Torre, fitxats per al filial, com Gerard Martín i Pau Víctor.
Els números salten a la vista, però no és només la quantitat sinó també la qualitat dels debuts. Els que arriben al Barcelona sol ser per quedar-se, amb galons, mentre que al Madrid tenen un pas testimonial. Per fer-se una idea, únicament Lamine Yamal suma gairebé els mateixos partits jugats (67) que tots els blancs del planter que han debutat des de la 2020-2021 (73).
Al 0-4, vuit dels catorze jugadors de Flick eren de la Masia; Ancelotti només va fer jugar Lucas i Fran García
Dels 15 del planter que s’han estrenat, només cinc han estat titulars: Chust, Miguel Gutiérrez, Antonio Blanco, Marvin i Álvaro Carrillo. Cap no continua a la casa blanca. Res a veure amb la confiança que es fa al Barça, on fins a 18 han entrat a les alineacions. La progressió d’alguns com Gavi, Balde, Cubarsí, Fermín, Lamine Yamal o Casadó ha estat tan meteòrica que han arribat a la selecció espanyola absoluta per la via ràpida. Potser també ho hauria aconseguit Marc Bernal si no s’hagués lesionat de gravetat a Vallecas. De fet, Cubarsí va ser cridat ahir, per la baixa de Pau Torres, per als partits contra Dinamarca i Suïssa.
Un altre indicador que parla per si sol és que, dels nou merengues , només tres han estat capaços de veure porteria: Arribas, Álvaro Rodríguez i Nico Paz. Un gol cadascun. Escassíssim bagatge.
La comparació és odiosa perquè la influència dels dos planters als seus respectius clubs no pot ser més dispar. Al Barcelona, després de jugar anys de la mateixa manera al futbol base, el salt és més natural i s’ha vist esbotzar la porta a futbolistes en edat juvenil ( Ilaix, Ilias, Alarcón, Guiu o Héctor Fort) o menors.
La gestió del filial del Reial Madrid és molt diferent. En l’històric debat entre planter o cartera, Florentino Pérez s’inclina gairebé sempre per la cartera, i ha arribat a fitxar jugadors molt joves per quantitats molt elevades, cas dels brasilers Vinícius (2016), Rodrygo (2018) o Endrick.
El club, abans que donar oportunitat als seus homes del planter, opta pel que anomena “fer la mili fora”. Va ser el cas dels únics tres que hi ha ara al primer equip: Carvajal (va ser al Bayer Leverkusen), Lucas Vázquez (Espanyol) i Fran García ( Rayo), l’únic que s’ha consolidat en aquests cinc anys. En aquest sentit, el Madrid encara controla Nico Paz, traspassat al Como.
Cubarsí supleix Pau Torres a la selecció espanyola, on s’uneix als seus companys Casadó, Olmo i Pedri
Ancelotti ho explica per l’“alta exigència”: “Aquí no hi som per donar minuts per formar jugadors, sinó per guanyar, i per això poso sempre els millors”. Així doncs, tenen pocs minuts, en partits de Copa o per tapar una lesió, com va ser el cas d’ Asencio contra l’Osasuna o si Fortea, lateral del juvenil, és requerit per substituir Carvajal i Lucas.
La Masia hi és i se l’espera. A la Fábrica, de moment, no.
