Convertida en un dels emblemes de Girona, és parada obligada per a tots els turistes que visiten la ciutat. Des del segle XIX i fins a la pandèmia, la besaven complint així amb una dita popular que va anar colpint autòctons i visitants. “Qui besa el cul de la lleona torna a Girona”. Una frase que va tenir múltiples variants: “Un no pot ser veí de Girona sense besar el cul de la lleona”.
La icònica escultura, situada avui a la placeta que hi ha davant l'església de Sant Feliu, confluència amb el carrer Calderers, al cor del Barri Vell de Girona, continua envoltada de misteri malgrat l'enorme publicitat que ha adquirit aquesta columna de 3'66 metres coronada per un lleó agafat a la seva part superior.
Del s. XIII
L'historiador Miquel Àngel Fumanal data la peça, que va pertànyer a una casa bienestante o religiosa, a la segona meitat del segle XIII
Sobre ella pesaven algunes idees errònies, que el doctor en Història de l'Art, Miquel Àngel Fumanal, ha anat desmuntant al llibre La Lleona de Girona. Noves aproximacions donis de la història de l'art . Una publicació que dona una mica de llum a un dels elements més retratats i besats de la ciutat.
Per exemple, un dels errors que més crida l'atenció és que no es tracta d'una lleona sinó d'un lleó. El crin no deixa cap mena de dubte. Això sí, és un lleó petit, de la mida d'un gat gran. “Allò de la lleona va ser una invenció popular, va adoptar el femení perquè era petit, però cal separar la tradició de la realitat”, explica Fumanal.
Detall del cap de l'animal, la crinera no deixa cap mena de dubte del qual es tracta d'un lleó i no d'una lleona.
Al llarg d'aquests anys se li ha canviat el gènere però també l'espècie. Durant el segle XIX alguns creien que veia una mona i de fet, encara avui, alguns guies turístiques es refereixen a ella com si d'un simi es tractés.
Una altra confusió està en la datació de la peça. A la placa al peu de l'escultura es pot llegir que és del segle XI. Tot i això, Fumanal la data al segle XIII. “És gòtica, per la forma de la silueta, el tipus de cara, el realisme o la representació de la crinera i per la comparació estilística amb lleons o bestioles semblants que hi ha en l'Edat Mitjana a Catalunya i Europa, no hi ha lloc a dubtes”, afirma.
Un accidente
El 1866, un carro s'hi va estampar i va partir la columna en múltiples trossos
La publicació revela també curiositats sobre l'emblemàtica escultura, feta amb pedra calcària nummulítica de Girona. Pocs saben que la que se cita avui en la via pública no és l'original, que es troba en una de les sales del Museu d'Art de Girona des del 1979.
Anteriorment s'havia passat gairebé un segle en el claustre del Monestir de Sant Pere de Galligants i en els dipòsits de l'antic Museu Provincial. Va ser allà on va anar a parar el 1866 després que el conductor d'un carro que accedia a la ciutat s'estampés contra la columna i la partís en múltiples trossos.
Altres interrogants pendents
Procedència, funció i autoria
Al marge de no poder concretar-se la procedència de la peça, i en conseqüència la funció que tenia, tampoc no s'ha pogut necessitar l'autoria de la columna. L'historiador i autor del llibre Miquel Àngel Fumanal explica que en el tercer quart del segle XIII –data en la qual situa la creació de l'escultura– Girona era un important centre exportador de pedra calcària, que és el material de construcció de la peça. De manera, que tot fa pensar que podria haver estat obra d'algun artesà de l'època.
La base i el capitell, del XV, es van afegir en moments diferents, potser com a part d'una reconstrucció o restauració posterior. L'historiador ha descobert també que la peça té restes de policromia almenys donis el XVIII als ulls, crin, coll del lleó o la columna.
Al seu llibre constata que la ubicació més antiga coneguda de l'escultura va ser l'extrem oposat del carrer Calderers on es troba actualment. Acompanyava la façana de l'antiga Fonda Hostal de la Lleona.
Des del 1985 una rèplica de l'escultura s'ubica a la placeta que hi ha al costat de l'església de Sant Feliu de Girona, l'actual és una còpia del 1995.
Tot i això, l'historiador aclareix que la peça no va ser creada ni de bon tros per a aquesta edificació “tenint en compte l'envergadura de la columna –gairebé 4 metres–, l'enorme dificultat tècnica i en conseqüència el preu”. La principal hipòtesi que estudia Fumanal és que formés part de l'espai exterior d'una casa d'una família adinerada o d'un edifici religiós.
És un dels molts misteris que queden pendents de resoldre.