El IX Congrés de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), clausurat ahir, va acollir una taula específica sobre violència de gènere en l’adolescència, en què va quedar patent el desconeixement dels adults sobre el món dels menors i la seva relació amb els dispositius, les xarxes, els influencers i tots els missatges que des d’allà es llancen i que formen una realitat paral·lela a la dels grans. I sí, hi ha violència de gènere en l’adolescència (665 víctimes amb mesures de protecció el 2023), però les víctimes callen quan se’ls ho pregunta, mentre que els homes eleven la veu i asseguren que tot això és un invent de les feministes.
Ho indica Carmen Ruiz-Repullo, sociòloga que fa més de 25 anys que treballa a peu d’aula amb els adolescents, i que adverteix canvis, com el fet que les menors parlen poc, i molt un grup de nois que asseguren que les dones ara tenen més drets que els homes –encara que no sàpiguen dir quins–, que les denúncies són falses i que la llei del només sí és sí criminalitza l’home. “Això sí, no els pots demanar que
ho argumentin”, explica Ruiz-Repullo.
Els mòbils s’han convertit en un braç executor dels agressors les 24 hores del dia tot l’any
Una violència de gènere
que es prolonga les 24 hores del dia els 365 dies de l’any a través del mòbil. Amb aquests dispositius, el maltractador pot controlar tot el que vulgui, fins i tot durant la nit. “M’han explicat noies que a les nits posen el dispositiu en mode videotrucada perquè els ho exigeix el nòvio. Ell ho justifica dient que se l’estima tant que vol
saber què fa quan no estan junts... I no és un cas aïllat”,
assegura.
El mòbil no només serveix per controlar, també per castigar: “Si la noia ha sortit sola i no respon immediatament, el noi elimina els missatges. Quan ella li truca per veure què volia dir-li, ell es nega a contestar”, relata Ruiz-Repullo, que insisteix en la necessitat de combatre aquestes situacions aprenent “com es reprodueix el masclisme a les xarxes socials” i treballant “a peu d’aula” per erradicar amb arguments aquests missatges misògins que poblen els seus espais.
Unes xarxes i espais amb continguts elaborats majoritàriament per homes i que alimenten la intel·ligència artificial. D’aquí la més que notable preocupació dels experts que la IA aprofundeixi més la
bretxa de gènere, “amb dades esbiaixades que amplifiquen les desigualtats”, va indicar
Elvira Tejada de la Fuente,
fiscal de sala de criminalitat
informàtica.
“Si els continguts no estan ben escollits, la IA és un risc”, va explicar Tejada, que va recórrer a un recent informe de la Unesco que explica que aquestes noves aplicacions d’IA tenen el poder de modelar subtilment les percepcions de milions de persones, “per la qual cosa fins i tot petits biaixos de gènere en el seu contingut poden amplificar significativament les desigualtats al món real”.
Un exemple: “Específicament, les eines estudiades van mostrar una tendència a assignar feines més diverses i de més prestigi als homes, com enginyers, professors i metges, mentre que sovint relegaven les dones a rols tradicionalment menys valorats o socialment estigmatitzats, com treballadores domèstiques, cuineres i prostitutes”.
En el IX Congrés de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del CGPJ es va posar de manifest la necessitat de continuar avançant en la protecció de les víctimes, incrementant la coordinació de tots els professionals implicats i mostrant una oposició clara i rotunda a aquells negacionistes de la violència de gènere, perquè aquest negacionisme mata.
