Fa uns mesos, John Plassard, l’analista del banc helvètic Mirabaud, va alertar en aquest diari que una victòria de Donald Trump suposaria un dany econòmic per a Europa. Avui, aquest dia ha arribat. Som davant d’una tempesta perfecta que fa coincidir el rebrot del proteccionisme amb el declivi del model industrial europeu, les conseqüències de la qual poden arribar a ser desastroses.
“La Unió Europea, ja debilitada per la competència dels vehicles elèctrics xinesos més barats i al final de la seva dependència del gas rus, s’enfronta a una situació precària. En cas d’una guerra comercial amb els Estats Units, les dificultats del seu sector manufacturer, ja tocat, s’acceleraran”, afirma Plassard. Fins i tot el sector del luxe i el de l’alimentació, fins ara indemnes, en podrien pagar les conseqüències, si es desencadenés una guerra aranzelària a gran escala.
MÉS ARANZELS
Increment de tarifes del 10%
Les vendes d’Europa als Estats Units, si Trump compleix amb la seva paraula, patiran un gravamen del 10%. Això afectarà a les cadenes de subministrament globals i, sobretot, als dos països més exportadors del Vell Continent: Alemanya i Itàlia. D’acord amb el càlcul del Kiel Institute, Europa pot veure retallada la seva riquesa entre 18.000 i 21.000 milions d’euros, amb l’economia germànica perdent ella tota sola fins a 6.000 milions d’euros. Encara pitjor si entréssim en una guerra comercial entre Europa (centrada en les tecnològiques nord-americanes) i els Estats Units (que castigaren el sector de l’automoció europeu). Si Trump fes un pas més i decidís, fins i tot, abandonar el sistema de comerç multilateral de l’OMC, aleshores el PIB d’Europa podria arribar a caure fins a un 0,5%, segons el Kiel Institute.
LA XINA, MÉS AGRESSIVA
Distorsió comercial
Un dels efectes indesitjats del proteccionisme nord-americà és que pot canviar les relacions entre Europa i la Xina. Ho explicava ahir en un exhaustiu informe Eric Dior, director d’estudis de l’escola de negocis francesa Iéseg. Si la Xina s’enfronta a uns aranzels del 60%, tal com planeja Washington, aleshores Pequín intentarà buscar una sortida i vendre més els seus productes a Europa. I els xinesos són més competitius en preu. Conseqüència: les empreses europees perdran quota de mercat. I Europa, a diferència dels Estats Units, té una capacitat limitada per aplicar aranzels a la Xina (ja s’ha vist la dificultat a l’hora de gravar els cotxes elèctrics), entre altres coses, perquè “els europeus són extremament dependents de la Xina per béns essencials”, assenyala Dior.
La indústria europea haurà de superar la competència xinesa i els aranzels nord-americans
CRISI FINANCES PÚBLIQUES
Cal pagar la defensa
La reducció del suport militar a Europa (el futur de l’OTAN està en dubte, si Donald Trump fa realitat la seva voluntat de desentendre’s de l’aliança) haurà d’obligar els països membres a augmentar la despesa en defensa. Països com ara Alemanya i França han incrementat la despesa militar els últims anys, tot i que encara no han arribat al 2% del PIB. I aquest increment haurà de tenir lloc quan hi ha estats que ja estan molt endeutats ( Grècia, Itàlia i Espanya, però també França). Això significa que els governs europeus hauran d’aconseguir recursos per finançar aquesta despesa (amb més impostos) o reduir altres partides. En resum, això s’assembla molt a una política d’austeritat de vell encuny que acabarà reduint els ingressos de la població europea. Això, fins i tot, pot obligar el Banc Central Europeu (BCE) a apujar els tipus d’interès a l’eurozona per atreure capital extra, fet que potencialment deprimiria el sector de l’habitatge.
DETERIORAMENT AMBIENTAL
L’aposta verda, tocada
Si amb la pandèmia Europa va reforçar l’aposta cap a una transició verda, els Estats Units de Donald Trump volen rellançar la indústria dels combustibles fòssils. Males notícies per als negocis internacionals de les firmes de renovables europees. Segons la consultora Strategic Perspectives, en aquest context, “a l’hora de definir el fons de Competitivitat i el Pacte d’ Indústria Neta europea, la Comissió hauria d’anticipar més aranzels i reduir la dependència del GNL (gas natural liquat), mitjançant una electrificació més gran”. Washington pot forçar la Unió Europea a un proteccionisme mediambiental de conseqüències econòmiques incertes.
XOC DE DIVISES
L’efecte del superdòlar
Amb el dòlar més fort, els europeus tindran una divisa més feble i atrauran menys capital inversor
Si Washington aplica més aranzels, això acabarà augmentant la inflació als EUA, cosa que pot endarrerir la baixada de tipus d’interès de la Reserva Federal (Fed). Això farà que l’àrea dòlar sigui més atractiva i rendible respecte de l’àrea euro, a l’hora d’oferir retorns més elevats. Per als europeus és la rematada final. Perquè un euro més feble, al seu torn, encareix les compres de béns dels europeus que procedeixen de l’exterior. En conclusió, els consumidors del Vell Continent s’han de mentalitzar que hauran de pagar més per aconseguir el mateix bé que abans.
