El rei sol

Des de la seva fundació la clau de volta del sistema nord-americà és el check and balance , els contrapesos que equilibren el poder per evitar una monarquia disfressada de república. La victòria aclaparadora de Donald Trump qüestiona la formula perquè acumula en el reelecte president un marge de decisió inaudit. A més del triomf que li garanteix tornar a la Casa Blanca, Donald Trump tindrà el control absolut del Senat, la cambra on es ratifiquen les decisions presidencials i es dibuixa la política legislativa del país. Cal sumar-hi la majoria del Tribunal Suprem establerta durant el seu mandat anterior, sis magistrats conservadors davant tres de progressistes. Tot i que els tres pilars on s’assenten institucionalment els Estats Units no és la primera vegada que es tenyeixen d’un mateix color polític, sigui blau demòcrata o vermell republicà, en aquesta ocasió hi ha un fet diferencial. La servitud de la majoria dels integrants d’aquestes institucions deriva directament del president Trump, faedor de nomenaments i cap indiscutit del GOP, el gran i vell partit que al seu dia va emparar Abraham Lincoln i que avui és poc més que una màquina electoral al servei del líder. La transformació del GOP en una secta on la discrepància es paga amb l’ostracisme i la diferència amb la marginació converteix Donald Trump en allò que volien evitar els pares fundadors, un rei sense corona que pogués fer i desfer amb molt poc de check i gairebé gens de balance . Ni la mà de la justícia podrà assolir-ho, perquè malgrat ser un convicte pendent de condemna i tenir una trentena de causes obertes, entre les quals haver instigat el cop d’ Estat contra el Congrés, la immunitat que li dona la presidència li garanteix quatre anys als salons de la Casa Blanca en lloc d’una cel·la a Nova York. I si algun fiscal o jutge es posa pesat, sempre podrà recórrer a l’indult presidencial, que no deixa taca.

Entre els damnificats pel tsunami trumpista també hi ha el Partit Demòcrata, que de cop ha quedat escapçat per la retirada tard i malament de Joe Biden i la derrota absoluta de Kamala Harris. Mentre es llepen les ferides ocasionades pels seus viratges cap a un centre edulcorat de bonisme, veuran els salts d’alegria de l’altre triomfador de la nit, Elon Musk, el milionari company de Trump, nascut
a Sud-àfrica, que vol la jugular de la immigració malgrat ser la mà d’obra amb què ha forjat la seva fortuna.

És plausible esperar una deriva populista que agreugi la divisió de la societat

Amb la concentració de poder i la
laminació de l’oposició, és plausible
esperar del segon mandat de Donald Trump una deriva populista que agreugi la bretxa que divideix la societat nord-americana, qüestioni la seva qualitat
democràtica i accentuï el discurs d’odi
i ressentiment que ha acumulat durant els quatre anys que ha esperat per recuperar un càrrec que considerava seu. Una característica que comparteix amb els seus companys d’armes ultres de mig món, que des d’ahir ja tenen un sol amb què escalfar-se.