A Alcides Ghiggia, uruguaià, li correspon l'honor de ser l'home que va silenciar Maracaná. Va ser en l'últim partit del Mundial del 1950, quan la selecció del seu país es va proclamar campiona del món deixant plorant tot Brasil, l'amfitrió. Diego Armando Maradona no va marcar ni va tenir sort quan va jugar a Maracaná ni a la Copa Amèrica del 1979 ni en la del 1989. En canvi, sí que va tenir el gust de ser ovacionat pel Marakana de Belgrad, l'estadi de l'Estrella Roja, ara batejat Rajko Mitic.
Va ser fa 42 anys, el 20 d'octubre del 1982. “Aquell dia la gent va saber i va entendre de veritat el tipus de jugador que era Diego”, expliquen a aquest diari Llop Garric i Tente Sánchez, testimonis de la famosa vaselina del crac a l'Estrella Vermella. Va ser el segon dels seus dos gols. Schuster també en va anotar dos (2-4). “Nosaltres ja el sabíem pels entrenaments”, concedeix Sánchez, que era capità de l'equip. “Jo, quan jugava, per la meva forma de ser, sempre em mentalitzava pensant que jo era el millor del meu equip –diu Carrasco-. Quan va arribar Diego vaig veure que havia de ser el seu escuder. Era una passada tenir-lo”, apunta.
“Va desafiar la física. Va ser una picada salvatge, com un llançament de bomba de bàsquet”, compara Carrasco
El Barça havia fitxat a l'astre argentí després del Mundial d'Espanya, i l'afició calia expectant veure del que era capaç un jugador del qual parlaven meravelles en el Boca Juniors. El futbolista va debutar el 14 de setembre del 1982 a Mestalla amb gol però amb derrota. Després va fer un triplet en el Camp Nou contra l'Apollon Limassol xipriota (8-0) en els setzens de la Recopa. En la següent ronda, va tocar l'Estrella Vermella. L'anada, a Belgrad.
“Era un bon equip. La selecció iugoslava unida sempre ens costava. Els seus jugadors eren tècnics i físics. L'Estrella Vermella era l'equip més potent del país, a l'altura del Reial Madrid o el Barcelona. A més, Belgrad llavors tenia fama de ciutat perillosa”, analitza Sánchez. “Feia fred i el camp no estava gaire bé”, assenyala Carrasco. De fet, el Barça se'n va anar al descans guanyant 0-1 gràcies a un gol de cap del Borrissol en un córner.
“Li dèiem a Maradona que es quedés a dalt. ‘No et preocupis en baixar. Ja correrem nosaltres’”, recorda Sánchez. I així va arribar la jugada a l'inici de la segona meitat. “Sortim ell i jo amb la pilota –compte Carrasco-. La hi vaig donar al creuar el centre del camp, vaig haver de saltar perquè no em fessin falta i vaig córrer a la seva dreta per si me la tornava per fer el dos contra un quan li va sortir el central”.
Maradona no va necessitar suports. Amb la pilota controlada es va acostar a l'àrea i va regatejar el defensa. “És la típica diagonal d'esquerrà que feia Messi i ara fa Lamine Yamal”, compara Sánchez. “Al sortir del driblatge, va mirar on era el porter i va posar el cos per xutar, que era el lògic”, prossegueix Tente. Però no.
No va fer el que haguessin fet tots perquè ell era únic. “Podia inventar qualsevol cosa”, sentència Sánchez. Es va treure de la màniga una vaselina inversemblant. “El porter gairebé enfrontava dos metres, més el braç i el salt”, s'exclama Carrasco.
“Allò va desafiar la física. Va ser una picada salvatge, superior a una vaselina. La pilota va trigar molt a baixar”, recorda l'extrem. “Ara estem habituats als llançaments de bomba que feia Navarrès al bàsquet. Llavors, no. Va ser com una bomba”, sintetitza Lobo.
“Ens quedem quiets, la pilota va caure lenta i el públic li va ovacionar”, recorda Tente Sánchez
La pilota va semblar suspendre's en l'aire. “Tots en la gespa, nosaltres i ells, ens quedem quiets. Semblava que se n'anava a anar fora, però no, no, per a res. Anava dins”, narra Sánchez. El gol va despertar l'admiració dels aficionats. “El públic el va ovacionar. Va ser inusual perquè va estar prement i molt la resta dels 89 minuts”, rememora el lateral sobre l'ambient calent del petit Maracaná. “Va ser el moment de la trobada”, rasa Carrasco, encara que després hi hagués quatre gols més.
“Aquell gol va canviar la idea dels culers de Maradona. Recordo que fins i tot van començar a venir abans al Camp Nou per veure els escalfaments de Diego. Feia el que volia amb la pilota: pit, espatlla, taló… Quin domini de la pilota! Era digne de veure, fins i tot amb una poma ho feia al vestuari”, revela Tente Sánchez. Per això, lluny de quedar-se en silenci, l'estadi de l'Estrella Vermella va explotar amb aquella vaselina.
