En mates dos i en crees vint
Tens dos insurgents a l’ Afganistan, l’ Iraq o Gaza i els mates: quants en queden? Vint. Tots els seus familiars i amics es converteixen en insurgents. Israel ja va envair el Líban i va matar 10.000 persones, el grup d’ Arafat. Va guanyar la pau? Va produir Hizbul·lah. Netanyahu està ara multiplicant els enemics d’Israel. En canvi, Espanya va posar fi a ETA emprant la intel·ligència i la justícia i Colòmbia va també pel bon camí. L’Argentina, després de jutjar els militars de la Junta, no és un paradís, però va posar fi a les dictadures i els crims massius. La Junta havia copiat l’estratègia de França a Algèria, com els EUA a l’ Afganistan, i va fracassar. I Israel la copia ara amb la brutalitat que dicten els ultres en el Govern i també fracassarà”. “La violència no és –conclou Ocampo– l’estratègia per guanyar la pau: és la justícia”.
Hi ha injustícia pitjor que la guerra?
La humanitat ja va arribar a la convicció amb la Societat de Nacions i després l’ONU que si prohibíem l’homicidi...
I prohibir-lo és llei natural.
...S’ha de prohibir la guerra. És injust que els estats protegeixin els seus ciutadans a dins de les seves fronteres i promoguin matar altres humans en guerra.
Injustícia, però tan antiga com l’ home.
Per això estic orgullós d’haver estat pioner d’aquesta justícia universal al Tribunal Penal Internacional (TPI).
Els homes es maten des que existeixen, però el TPI només té 22 anys.
I un Tribunal així ja era una antiga ambició des del procés de Nuremberg.
Per què no va ser possible fins al 2002?
El final de la guerra freda va generar un nou espai per a la justícia universal, però el TPI no el van impulsar els EUA sinó Europa, Sud-amèrica i Nelson Mandela.
Quina va ser la seva primera missió al TPI?
La meva primera missió va ser que no ens liquidessin, que era el que volia Bush.
Preferia ser només ell qui jutgés?
I qui decidís. Ara, el mateix, quan els EUA envien armes a Ucraïna estan també subvencionant la seva indústria militar.
Elon Musk anuncia amb Trump nous projectes aeroespacials militars.
Invertim molt en la guerra i poc en la pau, però el TPI és una arma per a la pau.
El TPI és més que un propòsit?
Converteix la justícia en realitat. I l’armem i la posem en marxa. El Consell de Seguretat de l’ONU ens va enviar el cas Darfur i el de Líbia i ens vam erigir en un pilar de l’arquitectura de governança mundial.
Els poderosos no desconfiaven del TPI?
El meu successor va voler investigar els EUA a l’ Afganistan i va tenir embolics. L’actual fiscal, en canvi, va començar investigant Putin i Washington estava encantat. Després Netanyahu, i ja no estaven tan contents.
El va investigar a instàncies de Sud-àfrica i Netanyahu s’ho va prendre seriosament.
Sud-àfrica planteja un cas contra Israel per genocidi. I és que el món està canviant i l’ordre ja no és jeràrquic per líders, sinó per xarxes. No és que el món sigui avui un caos, és complexitat i hem d’entendre-la i visualitzar-la i actuar en justícia.
I el TPI no condemna Hamàs?
Crec que a Hamàs se l’ha de condemnar. I això no és estar a favor d’Israel, sinó estar contra el crim. Les víctimes de Hamàs o les dels atacs indiscriminats d’Israel són víctimes del crim.
Com van ser els inicis del TPI?
No hi havia res. Quan vaig arribar a l’edifici a la Haia només vaig trobar dos empleats i sis pisos buits, i el vaig deixar amb tres-cents treballadors i múltiples causes en marxa.
Quines?
Vam processar Al-Baixir del Sudan per genocidi, Gaddafi, el president Gbagbo de Costa d’Ivori i líders guerrillers i de milícies de diverses guerres. Estàvem en marxa.
Eren judicis més simbòlics que reals?
Són més que reals: presencials. El condemnat és capturat i se’l jutja presencialment. I compleix la condemna al seu país, segons els acords.
Tots els països els compleixen?
I així s’imposa el concepte de justícia universal. Colòmbia és un exemple magnífic amb el president Santos col·laborant amb nosal- tres i amb l’oposició. Colòmbia creu en la justícia i per això millorarà.
Hi ha 30 països que no reconeixen el TPI.
Però 123 en són membres. Som majoria. El que passa és que els EUA no volen que ningú els imposi les regles i a Israel avui el Govern el gestiona la ultradreta. L’actual fiscal està molt actiu a Ucraïna i Israel.
I en les seves guerres es continua matant.
Però la nostra existència, la del TPI, demostra que les regles existeixen. No pots bombardejar a mansalva tot un país i matar indiscriminadament. És un crim i si ho investigues, ja és un gran pas.
El TPI no jutja en absència de l’acusat: serveix demanar captura si no es captura?
Putin i Netanyahu estaven molt furiosos quan el TPI va dictar la seva captura. No és irrellevant, per bé que no hi hagi encara una policia internacional capaç de detenir-los. Però Gaddafi va morir, Al- Baixir va ser pres al Sudan, i Gbagbo, pres al TPI. Al final, moltes sentències es compleixen.
I la vida dona moltes voltes.
Però per a un fiscal de qualsevol país el problema és el judici. Per a un fiscal del TPI el problema és poder arribar al judici.
No és vostè molt optimista?
Molts volen servir-se de la guerra per tenir poder, però la història ens ha de fer optimistes. No hem posat fi a l’esclavitud i el colonialisme? Per què no podrem posar fi a la guerra? Per què no comencem pels criminals de guerra un per un al TPI?
