S’anomena cigne negre un esdeveniment sorprenent que altera l’ordre de les coses; un esdeveniment inusitat de gran repercussió social, per tant, política, que tendeix a ser racionalitzat de manera retrospectiva com una cosa que podia haver passat. L’assagista i financer libanès Nassim Taleb , autor d’una trilogia sobre la incertesa, ha estat un dels grans divulgadors d’aquesta metàfora. El que ha passat a València és un cigne negre.
Els meteoròlegs van avisar a temps i el Govern valencià va subestimar aquest avís, per raons que encara no són clares. Hi ha nombroses alertes vermelles al llarg de l’any al golf de València i s’aproximava un magnífic cap de setmana de tres dies. Un bon pont. El president valencià Carlos Mazón haurà d’explicar què el va induir a afirmar dimarts que el risc baixaria cap a les sis de la tarda, i també haurà d’explicar per què va esborrar el vídeo que havia penjat a les xarxes socials amb aquesta declaració.
Fa un any a Madrid es va estrenar el sistema d’alertes per telèfon: els ‘liberals’ van protestar
Context, context, context. Només el context ens pot ajudar a entendre alguns esdeveniments d’aquests dies. Les previsions de tempesta podien espatllar un llarg cap de setmana d’alt interès per a l’hostaleria. No són infreqüents les topades entre la indústria turística i els serveis de meteorologia. A Catalunya hi ha constància d’aquest fet. Les males previsions espanten. La gent planifica les sortides i una alarma de gota freda pot ser dissuasiva davant un llarg cap de setmana. Per això seria molt interessant saber en quina previsió es va basar el president de la Generalitat Valenciana quan va anunciar a les 13.30 h del dimarts 29 d’octubre que “el temporal es desplaça cap a les muntanyes de Conca en aquests moments, per la qual cosa s’espera que cap a les 18 h disminueixi la seva intensitat a tota la Comunitat Valenciana”. Amb aquesta previsió, no hi va haver missatges d’alarma als telèfons mòbils de la població fins a les 20.12 h. El vídeo va ser esborrat a les xarxes a mitjanit, quan ja hi havia morts.
Missatges d’alarma. Aquest és un altre tema que mereix context. Cal recordar el pollastre que hi va haver a la capital d’ Espanya el setembre de l’any passat quan el Govern de la Comunitat de Madrid va estrenar el servei d’alarmes telefòniques amb una alerta de DANA que aconsellava als ciutadans no sortir de casa. 3 de setembre del 2023. Cap a les dues del migdia, l’alerta va arribar als mòbils que en aquell moment eren a la comunitat. Va ploure, però no hi va haver desgràcies. I va esclatar la insurgència. Diversos exponents del liberalisme cañí van sortir en tromba contra la “intromissió de l’ Estat” en la intimitat dels ciutadans. Rellegir aquests dies els tuits que van escriure fogosos periodistes i joves filòsofs fa vergonya. Aquests missatges també ens ajuden a entendre el que ha passat a València, ja que les “batalles culturals” sempre deixen pòsit. El Partit de la Llibertat es va indignar, i Isabel Díaz Ayuso , fundadora de l’esmentat partit durant la covid, va sortir en defensa dels missatges d’alerta telefònica. La presidenta de la Comunitat de Madrid manté aquests dies un prudent silenci.
Voluntaris valencians al municipi dePaiporta
“Un cigne negre, negríssim”, em comentava ahir Sergio Lorenzi , un lector de La Vanguardia que segueix amb gran lucidesa l’actualitat espanyola i internacional. En la tragèdia d’aquests dies, en com es gestiona la crisi des de València i des de Madrid, són visibles les plomes negres de l’11 de març del 2004. Ho hem escrit més d’una vegada: el 2004 viu en el 2024. La fúria que està destrossant la vida política espanyola ve del març del 2004. La tragèdia sorprenent com a decantador de l’empat polític i sociològic.
Pedro Sánchez, Carlos Mazón i Alberto Núñez Feijóo han començat a jugar als escacs. I la partida pot acabar malament per a tots. De moment, Sánchez no vol intervenir en l’autonomia valenciana amb una declaració d’estat d’alarma. Té les seves raons. La dreta va lluitar intensament contra els estats d’alarma de la covid. Hi ha una sentència adversa de l’anterior Tribunal Constitucional. Si l’hagués proclamat abans-d’ahir, ara mateix l’estarien titllant de “dictador”. Ja que no ha optat per aquesta via, la dreta l’acusa de passivitat. Sánchez ofereix l’ajuda que la Generalitat Valenciana li demani i ahir a la nit Mazón li va sol·licitar la presència de set ministres en set grups de treball dirigits per ell, petició immediatament acceptada per l’ Executiu central. Espanya està creant un estrany federalisme a bufetades.
En realitat, s’estan jugant tres partides simultànies: Sánchez-Feijóo, Sánchez-Mazón i Mazón-Feijóo. Díaz Ayuso i el seu guionista en cap les observen. La majoria dels presidents autonòmics del PP callen. I l’extrema dreta intenta treure profit de la greu desafecció que es percep a totes les cantonades. Les falòrnies circulen a mil per hora a les xarxes. Hi ha maquinària treballant-hi. Possiblement, maquinària estrangera també contribueix a la confusió.
El cigne negre ha tornat.
