Quines seqüeles psicològiques patiran els afectats per la DANA?

Quan s'hagin netejat el llot i retirat la runa, persistiran els problemes de salut en les poblacions afectades per la DANA, segons es desprèn d'estudis que han analitzat l'impacte d'inundacions catastròfiques anteriors a Europa i els Estats Units.

Salut mental

“Fins a un 75% de les persones afectades per inundacions pateixen problemes de salut mental”, indica l'Observatori Europeu de Clima i Salut de la UE. Els principals són quadres de depressió, ansietat i estrès posttraumàtic. Encara que tendeixen a remetre amb el temps, una part dels damnificats desenvolupa trastorns crònics de salut mental, segons ha demostrat el seguiment a llarg termini de víctimes de l'huracà Katrina del 2005.

Les persones més vulnerables són aquelles que ja tenien un trastorn de salut mental abans de la inundació, en les quals el problema pot veure's agreujat per la interrupció del tractament.

L'Associació Espanyola de Pediatria (AEP), que ha estudiat les conseqüències de les inundacions causades per les DANA del 2019 a Múrcia, adverteix que la població infantil també és altament vulnerable i que el 25% dels menors exposats a catàstrofes naturals pateix seqüeles psicològiques. “Els nens reaccionen als desastres mediambientals d'una forma molt diferent dels adults”, declara en un comunicat Juan Antonio Ortega, de l'AEP.

A la Comunitat Valenciana, són milers les persones que han perdut a un familiar de manera inesperada i desenes de milers les que han perdut la casa, o el lloc de treball de les quals ha desaparegut o que patiran dificultats econòmiques pel que s'ha emportat la riuada. Aquesta població tindrà unes necessitats d'atenció psicològica i psiquiàtrica per a les quals els serveis sanitaris de la Comunitat Valenciana no estan dimensionats.

 Para la població infantil, l'AEP va proposar dijous “de crear xarxes de suport psicològic i comunitàries que brindin acompanyament continu als menors” i va destacar la importància de detectar precoçment símptomes de trastorns psicològics.

Risc d'infeccions

D'altra banda, el desbordament d'aigües residuals augmenta el risc d'infeccions causades per alguns virus (com a norovirus, rotavirus o hepatitis A), bacteris (com E. coli o salmonel·la) o paràsits (com Crypstosporidium), adverteix el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) en un informe publicat amb motiu de les pluges torrencials que van causar inundacions a Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg a l'estiu del 2021. 

Les conseqüències més comunes -encara que no les úniques- són diarrees causades per infeccions gastrointestinals, com en un brot de norovirus registrat en Àustria el 2005; en l'augment de quadres de diarrea després de dos episodis de pluges torrencials als Països Baixos el 2013; o en el brot de Crypstosporidium que va afectar nens d'Alemanya que van anar a jugar a un terreny que ja s'havia assecat però on encara quedava el paràsit, també el 2013.

Com mesures de prevenció, l'ECDC recomana beure només aigua amb garanties; evitar aliments que hagin estat en contacte amb aigües residuals; evitar rentar la vaixella o arreglar-se amb aigua que pugui estar contaminada amb aigües residuals; i, en cas de dubte, rebutjar l'aigua.

Allà on queden aigües estancades, afegeix l'ECDC, podrien proliferar mosquits capaços de transmetre malalties. A Europa, després d'episodis d'inundacions, s'han registrat brots de chikungunya, transmès pel mosquit tigre (Aedes albopictus), com en el sud de França el 2014; i de virus del Nil Occidental, transmès pel mosquit comú (Culex pipiens), com en Romania el 1996. Segons l'ECDC, “en les àrees inundades s'ha de monitorar si augmenten les poblacions de mosquits i pot ser necessari considerar mesures de control”.

Trastorns respiratoris

A més llarg termini, la pols en suspensió que queda en l'aire quan s'asseca el llot pot desencadenar o agreujar trastorns respiratoris. També pot perjudiquen la salut respiratòria els fongs patogènics que proliferen en zones que han estat inundades gràcies a la humitat. Els més problemàtics són els fongs del gènere Aspergillus, així com les micotoxines, que són compostos tòxics produïts per diferents tipus de fongs. Segons l'estudi de l'AEP, després de les inundacions del 2019 a Múrcia, un 14% dels escolars van reportar problemes respiratoris en els mesos següents, inclosos quadres d'asma.

Els col·lectius més vulnerables

Les persones més vulnerables als efectes de les inundacions sobre la salut són les persones grans, les que tenen malalties cròniques, la població infantil i les dones embarassades, assenyala l'Observatori Europeu de Clima i Salut. En persones grans i malaltes, als efectes directes de les riuades se suma el risc de quedar-se sense medicació i el problema de no poder rebre l'atenció que necessiten si els centres de salut estan desbordats o si no hi poden accedir.