Ser d’esquerres no immunitza del masclisme. És una proclama que vull deixar clara perquè els termes s’han profanat i apropiat amb un mal ús partidista. El cas Errejón cueja i fa onejar veus sorpreses. No en tenia ni idea! No m’ho imaginava! El patró masculí hegemònic i totpoderós és una taca que continua contaminant la convivència social.
Oblidant-me per un moment del futur prometedor, i fins i tot diria certament idíl·lic, dels fundadors de Podem, el que ha passat amb Errejón ha estat un cop d’atenció sobre els poderosos tentacles de l’abús de poder, sexual i de dominació sobre la dona. “Tot estava en les seves ànsies de ridiculitzar i dominar les dones”, explicava un testimoni anònim. Yolanda Díaz, enmig d’una profunda crisi de Sumar, demana perdó a les víctimes per haver actuat tard. A què es va deure la no agilitat en l’acció? “D’això ja se’n parlava fa un any”, reconeixia Pablo Iglesias en una tertúlia televisiva.
Quan entendrem que la violència masclista és un problema d’ADN social?
Incredulitat cap a l’agredida i suport a l’agressor? Una història que es repeteix en què les víctimes no se senten prou segures per denunciar. La periodista Cristina Fallarás ho va fer públic i el preu va ser que li van tancar el compte d’ Instagram. Hi ha sentit en allò que no en té? El cas Errejón ha dinamitat la possible immunitat que hi podia haver amb qualsevol que enarbori la bandera del feminisme o de l’esquerra. La violència masclista és un drama social del qual massa vegades desitgem desviar l’atenció o disminuir-ne els efectes en les dones. “Em va reconèixer actituds masclistes i vexatòries contra algunes dones”, relata Díaz sobre Errejón.
Ens continua esclatant l’estigma que la violència masclista no s’adiu amb nivells culturals elevats. Massa conceptes barrejats en un ús partidista que acaben confonent i desviant el focus: la violència masclista i els diferents afegits d’abús de dominació sobre la dona operen encara amb voluntat al nostre país. Es calcula que hi ha mil agressions sexuals al dia a Espanya i només se’n denuncia un 8%. La llei del silenci: mirar cap a una altra banda, responsabilitzar fins i tot la mateixa víctima per exonerar el possible agressor. Quan entendrem que la violència masclista és un problema estructural, d’ADN social?
Lee también
