Un senyor taronja
Opinió
Nova York és l’ Amèrica que menys es reconeix en Donald Trump encara que omplís fa una setmana el Madison Square Garden de devots del Make America great again. També ho va fer la Pantoja el març del 1985 i, gairebé quaranta anys després, allà continuen els novaiorquesos drets aguantant el que els llancin, des de Mohamed Atta fins a l’assassí de John Lennon, des dels Gambino fins als Lucchese, des del penjat d’Spider-Man fins al pesat de King Kong...
Aquí la nit de Halloween és l’esbarjo, però, com a la Gàl·lia ocupada pels romans, hi ha algunes viles d’assenyats que han decidit protegir-se de la Nova York que es maquilla de vermell sang amb la roba apassionadament arrencada per mostrar-se fantasmagòrics movent el pas com en Quasimodo a Notre-Dame.
Donald Trump connecta amb una gent que ens sembla estranya
Els no disfressats, la majoria, es refugien als cinemes de Broadway per posar-se a cobert del Thriller de Michael Jackson, la cançó més punxada avui als EUA fins que Mariah Carey, vestida d’exuberància prenadalenca, es va desglaçar ahir donant el tret de sortida al Nadal.
El Regal Union és dels pocs cinemes de Manhattan que encara projecten The apprentice : la increïble i trista història de Donald Trump i el seu advocat malvat. A la sala de 200 butaques cohabitem nou persones, una xifra perfecta perquè aparegui en Ghostface i comenci a apunyalar el personal, perquè només n’hi ha tres que formen part d’una tribu i la resta estem separats i desemparats. Un dels solitaris té l’entrevista: un home que no passa dels 30 anys, esclafat al seient, amb gorra del revés i amb un pes aproximat entre l’ Ozempic i el Saxenda.
La pel·lícula val el preu de l’entrada (gairebé 15 euros) i veus Donald Trump evolucionar de la timidesa al desvari en només dues hores. Un film de color taronja, com la cara del candidat republicà, segons definició de la seva maltractada exdona Ivana, testimoni terrible de l’ascens als inferns del personatge. Trump fa servir el país que adora com a benefici cridant “God bless America” , frase que és repetida a crits per l’amic XXL al mig de la platea. Així mateix.
S’acaba, m’acosto al jove i aixeco el polze aprovant el que he vist. Em somriu i repeteix el gest afegint un “Trump” verbal al seu dit gros. La suma de la pel·lícula, que descriu Trump com un narcisista però no un malvat, més el documental de MAX Stopping the steal sobre les posteleccions del 2020 més la bogeria que els haitians d’Ohio es mengen els gossos i els gats ens recorda qui pot guanyar. L’anècdota no és menor: un jove de 30 anys, gastant-se 15 euros per anar a un cinema, cridar “God bless America ”mentre aplaudeix Trump al mig de Manhattan subratlla la mirada d’Europa prepotent. Trump connecta amb una gent que ens sembla estranya, tant com la seva cara taronja en una pel·lícula taronja la nit de Halloween. Una amenaçadora metàfora per al dimarts.