Existeixen tragèdies que es converteixen en referents en la memòria col·lectiva durant dècades. Que ja no es podran oblidar mai. Són paradigma de les grans catàstrofes a què es recorrerà a les hemeroteques com a element comparatiu d'episodis que puguin succeir en el futur, i que obren debats perpetus sobre previsions, causes i maneres d'afrontar-les; amb el canvi climàtic com a element afegit. És el cas de la DANA que dimarts passat va arrasar la província de València en poques hores provocant més de 90 morts i innombrables desapareguts que ahir a la nit encara es buscaven.
Una xifra no coneguda en aquest territori, castigat sovint per pluges torrencials, des de les inundacions de València el 1957, que van causar més de 80 morts. Ni tan sols la pantanà de Tous del 1982 no es pot comparar al valorar el cost en vides humanes, ja que llavors van morir vuit persones.
Veïns caminant per un carrer anegada
El terrible episodi que es va iniciar dimarts a la matinada va oferir la seva pitjor cara a partir del migdia. Amb inundacions en desenes de poblacions, principalment a les comarques valencianes de La Ribera Alta i Utiel-Requena, amb talls de trànsit ferroviari; incomunicant València amb Madrid i Barcelona; amb desbordament de rius i augment de cabals en barrancs, amb talls de carreteres que van aïllar a moltes ciutats, entre aquestes la mateixa capital durant hores; amb embussos monumentals que van deixar a milers de persones atrapades durant hores als seus cotxes, amb enormes danys materials i amb la desesperació de desenes de milers de persones que intentaven angoixades buscar ajuda per salvar les seves vides. Hi va haver desallotjaments massius, com en la pedania de Pinedo a València, mobilitzacions a moltes localitats buscant punts alts i confusió, molta confusió, sobre el que estava succeint. A última hora d'ahir 1.200 persones continuaven atrapades en carreteres i hi ha 5.000 vehicles bloquejats.
Els registres confirmen l'espectacularitat de les precipitacions: a la comarca de la Ribera Alta diverses poblacions van rebre més de 500 litres d'aigua per metre quadrat en poques hores. Quantitats similars als que es van comptabilitzar més amunt, a Utiel-Requena; poblacions totes dues que van quedar greument fetes malbé per aquesta DANA. Va ser tal la densitat dels cabals que aquests van destrossar barris sencers, van convertir en joguines milers de cotxes, que es van amuntegar en els punts de descàrrega; i fins i tot van arrossegar ponts com el de Paiporta, localitat que ahir a la nit continuava rescatant persones i que va comptabilitzar 34 morts.
En moltes llocs es van registrar més de 500 litres per metre quadrat en tot just quatre hores
El riu Magre, un afluent del Xúquer que gairebé sempre està sec, va estar durant hores desbordat en diverses poblacions i a prop de provocar que també el Xúquer acabés superant els seus límits al seu pas per Alzira i a Cullera. Hi va haver por, molta por durant tota la nit en aquesta i altres localitats que van témer que la tragèdia anunciada també els abastés.
A Carlet, un tornado va causar el pànic a mitja tarda de dimarts, fent caure entre altres coses torres elèctriques i de telefonia. 24 hores després, aïllats físicament per la caiguda del pont sobre el Magre que comunica el poble amb l'autovia i el tall de la carretera cap a L'Alcúdia, amb els carrers plens de fang, els veïns seguien sense llum, aigua, internet i una feble cobertura que permetia a penes llançar missatges per WhatsApp per tranquil·litzar les famílies.
Un ninot entre els escombros
Durant la jornada d'ahir, els serveis de Protecció Civil i les forces de seguretat de l'Estat es partien el braç per rescatar els cadàvers i localitzar els desapareguts. Per això la xifra oferta ahir pel Govern era susceptible d'ampliar-se. Alhora, creixien els dubtes sobre l'efectivitat dels models d'alerta dels serveis d'Emergències de la Generalitat Valenciana, que coneixien des del cap de setmana el perill d'aquesta DANA en una geografia molt donada a episodis catastròfics per les pluges, especialment a la tardor. Hi va haver moltes preguntes per entendre per què el Consell va convocar el Centre de Coordinació Operativa Integrat, Cecopi, organisme participat per tots els serveis d'emergències de les administracions, a les 17 hores de dimarts, quan des de les 11 del matí la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ja havia alertat de la greu situació. A primera hora de la tarda, ja s'evidenciava la magnitud de la catàstrofe, amb multitud de poblacions inundades, carreteres tallades i avisos de persones demanant socors. Tampoc no s'entenia per què l'alerta d'Emergències de la Generalitat Valenciana que va arribar a tots els telèfons mòbils de la província es va llançar a les 20 hores, quan la DANA ja havia arrasat la província de València i quan molts ciutadans creien que era assegurança circular per les carreteres.
Nombroses infraestructures han quedat inutilizadas
Des de la Generalitat es va defensar que les trucades d'alerta es van llançar des de diumenge i que no es podien restringir drets fonamentals (mobilitat, feina....) a causa que no hi havia un estat d'alarma decretat que li correspondria al Govern. “Ens hem anat adaptant als nivells que marcava Aemet, a les forquilles horàries, i en diferents zones”, afirmaven des del Consorci de Bombers. Ahir, la xarxes socials cremaven contra la gestió de les Emergències que abandera la consellera de Justícia i Interior valenciana, Salomé Pradas. I alguns alcaldes com el de L'Alcúdia asseguraven que els serveis d'emergències “ens han deixat sols, no ens van advertir del perill que es ens vènia”. També es van llançar crítiques al fet que el president Carlos Mazón decidís suprimir el mes de febrer passat la Unitat Valenciana d'Emergències (UVE) que havia creat l'anterior executiu de Ximo Puig. El Consell va defensar aquesta decisió ahir afirmant que aquella entitat “no va existir mai, no va ser mai res”, ja que “no tenia ni oficines” i era “una agència fantasma”. És important recordar que fins al passat mes de juliol era Vox qui controlava Emergències, i que va ser després de la ruptura del pacte de govern ordenada per Santiago Abascal quan aquest àrea va passar en mans del PP valencià.
Ahir a la tarda es continuaven buscant cadàvers i rescatant persones a les zones afectades
La tasca de rescat va mobilitzar un enorme contingent humà. Fins i tot es va desplaçar a València l'UME, amb més de mil efectius, que van anar a totes per socórrer persones en multitud de llocs. Alguns d'aquests rescats es van realitzar amb greu risc per als efectius militars i de Protecció Civil, amb persones, literalment, amb l'aigua fins al coll. A la tarda, l'absència de precipitacions va permetre que els cabals dels rius baixessin i que es pogués, a poc a poc, anar recuperant certa normalitat en zones devastades. Però encara era aviat per calcular la dimensió de la tragèdia, especialment en éssers humans. Malgrat això, es va anunciar que la comunicació per ferrocarril amb Madrid i Barcelona continuarà tallada durant uns dies, i per avui s'anul·laven les classes en desenes d'escoles de tota la província per seguretat per a alumnes i famílies.
Per davant queda el penós tràmit d'identificació dels morts, la urgència de restablir com més aviat millor serveis primaris com l'aigua i la llum i una intensa feina de reconstrucció en una amplíssima àrea geogràfica. I la imperiosa necessitat d'adaptar-se a una nova realitat climàtica que amenaça d'augmentar la freqüència i intensitat d'aquests esdeveniments.
