Que Vinícius no mereixia la Pilota d’ Or ho va demostrar ell mateix reaccionant de la manera com va reaccionar així que va saber que no l’havia guanyada. A la llista de mèrits per ser votat s’hi inclou el joc net, i res més contrari a aquest precepte que rebutjar la derrota i tacar el respecte que se li deu al vencedor quan no ets tu. L’esport no només va de guanyar, i això el Reial Madrid actual, acostumat a la victòria, sembla que se n’ha oblidat. No és acceptable anar a les gales només quan et complimenten i baixar de l’avió privat quan t’assabentes que no seràs l’actor principal. Les teories conspiratòries sobre una hipotètica persecució de la UEFA sonen buides tenint en compte que el club blanc ha guanyat sis Champions League de les últimes deu edicions. Quina fustigació. “El profe em té mania”. Demà m’afaitaràs. No m’ho crec pas.
La rebequeria del Reial Madrid, unida al 0-4 en el clàssic de dissabte, devalua la imatge d’un club que, exceptuant els correligionaris que habiten a la mateixa bombolla, fa temps que està entossudit a caure malament. Segurament amb Vinícius com a estendard. “Quan perd dona la mà”, es diu al seu himne. Els va caure la frase de la maleta.
És possible que, cecs d’arrogància, no ho vegin. De fet, la indignació en no veure’s guanyadors de la Pilota d’ Or ho explica tot: el problema ha estat que el Reial Madrid (i per extensió el madridisme mediàtic) s’havia lliurat el premi a si mateix fa setmanes amb la supèrbia dels que neguen fins i tot l’existència de l’altre. I l’altre existeix. I es diu Rodri. I l’han votat a ell. Mala sort.
“Quan perd dona la mà”, es diu al seu himne; els va caure la frase de la maleta
És hora d’obrir un altre meló, perquè resulta que Rodri és espanyol. De Madrid, per a més senyals.
La connexió entre Reial Madrid i espanyolitat es ven com a irrompible, però potser ha arribat el moment d’examinar-la. El lleig a Rodri del Madrid ho és també per a Aitana Bonmatí, que va guanyar el Mundial per a Espanya, i a Lamine Yamal, que va fer el mateix, amb Carvajal, per exemple, amb l’Eurocopa. Aquesta poca sensibilitat envers la pàtria ja es va demostrar al Mundial del 2018, quan Florentino Pérez va decidir que el seu entrenador seria el seleccionador, Julen Lopetegui, cosa que va torpedinar qualsevol indici d’èxit espanyol. Que us en recordeu? Anys més tard, el Madrid d’ara, que s’anima amb banderes blanques i espanyoles, no va tenir representació a l’última convocatòria de l’equip masculí de la roja. Potser per això es comporten com si fossin brasilers?
El Madrid no cau bé, però a Madrid creuen que són els altres que van en contra direcció.
