Diversos estudis contradiuen la creença popular i mediàtica que la desinformació té un pes fonamental en les nostres decisions polítiques. De fet, l’impacte real de les notícies falses i els missatges extremistes semblen estar limitats a una petita fracció de la població.
Un estudi publicat a la revista Science sobre les eleccions nord-americanes del 2016 va revelar que només un 1% dels usuaris estava exposat al 80% de falses notícies. Pel que fa a la seva difusió, només el 0,1% dels usuaris eren responsables de compartir-ne el 80%. L’exposició i la difusió de la desinformació estan altament concentrades entre aquells que ja estan fortament polaritzats i la busquen activament; generalment són votants conservadors, segons l’estudi.
La desinformació també arriba a la nostra percepció del seu impacte real
Les dades sorprenen perquè la percepció que en tenim és molt diferent. Dos factors explicarien aquesta desinformació sobre la desinformació: la mateixa natura de les xarxes socials i el paper
dels mitjans de comunicació de masses.
Els algorismes de recomanació difonen i amplien aquell contingut més cridaner, el que més ens enganxa, tant si ens agrada com si ens repugna. Així, missatges extrems o teories conspiratives són destacats, mentre que veus més moderades passen desapercebudes. Aquests dies hem vist votants de Trump culpant l’Administració Biden d’haver provocat els huracans que van assotar “Florida, Alabama, Georgia, Carolina del Nord, Carolina del Sud, Tennessee i Virginia, la majoria estats republicans. Casualitat? No ho crec!”, deia una simpatitzant MAGA. La gran majoria de votants republicans, a qui el seu nivell intel·lectual impediria dir una cosa així, són invisibles per a l’algorisme.
L’altra és que ràdios i televisions amplien el missatge i el fan arribar a tothom. Conscientment –cal audiència als canals d’informació 24 h– i inconscient –nosaltres som fiables i no les xarxes socials, goiteu quina morralla hi circula–. Els mitjans de comunicació de masses posen –posem– al centre del debat missatges que d’altra banda només circularien pels marges. El cercle es tanca amb tertulians, experts i totòlegs que afegeixen desinformació sobre la desinformació basant-se en massa percepcions i massa poques dades.
La conjunció de desinformació i desinformació sobre la desinformació pot ser letal. Ho vam veure amb l’assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021, que va ser de tot menys espontani. Quatre extremistes d’aquell 1% no haurien pogut organitzar l’assalt si prèviament el seu líder, Donald Trump, no els hagués convocat a Washington (“Veniu, serà molt bèstia!”). I si, abans encara, no hagués difós la mentida del robatori electoral per terra, mar i Twitter, que mitjans com la Fox augmentaven i d’altres com la CNN desmentien. El resultat és el buscat: la falsa notícia s’amplia passant dels marges al centre del debat.
Tenia raó el controvertit cantant Marilyn Manson quan deia que “els temps no s’han tornat més violents, s’han tornat més televisats”. Més televisats, més retuitats i més tiktokats .