Fa poc més d’un any que vaig publicar un llibre amb el títol Dirigiendo con valores . El tema dels valors sempre m’ha interessat molt. M’interessava abans de la meva entrada a l’ IESE, però aquesta institució encara em va motivar més sobre el tema.
Recordo que una de les coses en què més ajudàvem els assistents era a escriure casos. Això consistia a descriure una situació empresarial en alguna àrea interessant. Els alumnes estudiaven aquests casos i a les classes els discutíem. Quan escrivia casos havia de contactar amb l’alta direcció de l’empresa, als quals els solia agradar, perquè era el mètode de la millor escola del món, la Harvard Business School. Alguns dels professors que van participar en la fundació de l’ IESE van passar un temps a Boston per aprendre a Harvard el mètode del cas.
Recordem que la confidencialitat no existeix, treballem amb valors
En més d’una situació em vaig trobar coses que m’explicaven, però em demanaven que no sortissin al cas, o coses que a mi em semblava que no s’havien d’explicar. Quan es van llançar empreses privades en sectors en què hi havia empreses públiques, alguns directius explicaven relacions que havien tingut amb membres de l’administració pública que havien d’autoritzar la seva empresa o amb directius de bancs, també en molts casos públics, que els van finançar. Alguns d’aquells casos van requerir “ajuts” als polítics, però molts trobaven que allò era normal, perquè sabien que els alts funcionaris guanyaven ben poc i alguns havien estat abans alts directius ben remunerats. Jo recordo alguns empresaris compartint entre ells quant havien d’aportar a alguns alts funcionaris per un projecte pagat per l’ Estat en què participaven. Ningú no pensava que allò no fos ètic.
La realitat és que aquells governs dels setanta i els vuitanta van ajudar a avançar industrialment, financerament i comercialment el país. Facilitar que empreses com Ford, General Motors, Fiat, Volkswagen i moltíssimes més en tots els sectors triessin Espanya per avançar a Europa té mèrit per als que governaven en aquells temps. Ara sembla que aconseguirem inversions d’empreses xineses, moltes de les quals seran també líders internacionals.
Però cada dia llegint la premsa apareix algun cas en què s’ha descobert algun empresari (o contacte polític seu) que va fer una cosa incorrecta per tirar endavant la seva empresa o simplement per enriquir-se. Està clar que els que van fer una cosa incorrecta, polítics, empresaris o polítics amb empresaris, van acordar la confidencialitat. Però com he dit i publicat un munt de vegades, “la confidencialitat no existeix”. Si fem una cosa incorrecta, se sabrà. I estem llegint casos de fa més de vint anys. Potser algú que està jubilat, malalt, amb dificultats econòmiques i sense suport dels que van ser caps o col·legues seus pensa “aquests se’n recordaran de mi” i ho divulga. Recordem que “la confidencialitat no existeix”, treballem amb valors.