Els artistes i col·lectius artístics digitals es multipliquen a tanta velocitat que, a diferència de fa deu o quinze anys, ja no és fàcil traçar un organigrama de, per exemple, Barcelona i la resta de Catalunya. “Les generacions joves estudien avui graus i màster d’art digital, com el que tenia la UPF i que ja no existeix. La vocació és ara menys autodidacta i més canònica, acadèmica i ordenada”, afirma Antònia Folguera, comissària del Sónar+D. N’hi ha que fent servir les mateixes eines o almenys un mateix software treballen per a mons diferents, tant en la música, amb escenografies virtuals, com amb les arts escèniques o en el camp de la instal·lació. L’escena de l’art digital va començar a treure el cap a finals dels vuitanta i el Sónar va dedicar part del festival a expressions artístiques que sorgien de les possibilitats de la computació tecnològica. Aquests en serien només alguns dels més consagrats.
. El tàndem Santi Vilanova i Eloi Maduell, amb base a la Pera (Baix Empordà), és dels col·lectius degans que troben un llenguatge propi i de molta qualitat (vegeu pàgina anterior).
. Amb un estil personal i una estètica reconeixible, l’artista visual madrilenya establerta a Sant Carles de la Ràpita s’atreveix tant amb el directe com amb la instal·lació o amb peces de realitat virtual. Res musical no li és aliè: ha actuat amb músics d’electrònica, folk, pop, ambient, clàssica... Col·labora amb Juan de la Rubia i Marco Mezquida, i en un disc amb Carles Viarnès a l’ hiperorgue.
. Venen de l’audiovisual, són molt bons conceptualitzant i explicant històries i tenen una vis investigadora, exploradora. A la vegada que fan servir la IA, són de fer anar trastos, soldadors, descargoladors... (vegeu pàgina anterior).
. No fa servir la IA, però ha treballat en projectes que uneixen art visual generatiu i blockchain (tecnologia basada en una cadena de blocs d’operacions, descentralitzada i pública). Darrere cada una de les peces hi ha un treball algorítmic superfí.
. Fa servir aquestes mateixes eines, però per a propostes més robòtiques i escultòriques, sempre des de la reflexió, l’humor i el sentit crític. El seu va a cavall d’una escultura interactiva i un joc, bitxos que dissenya i dota de moviment i comportament interactiu.
i Mar . A Varvara & Mar no se’ls resisteix res: treballen en la programació de tecnologia molt avançada i aborden tant l’art generatiu com el blockchain o la robòtica.
. Tatiana Halbach i Sören Christensen actuen en contextos diversos (música, moda, escèniques) amb un mètode digital alhora que pictòric que traslladen a l’immersiu, el mapping ...
Emergent Andrea Badia (coneguda com a nddr3) es mou entre el virtual i el físic, dissenyant, per exemple, en 3D coses que després converteix en escultures. Duu a terme instal·lacions o performances en què ella n’és un avatar, i transvasa de matèria a píxel i de píxel a matèria.
Els que parteixen del conceptual: destaquen l’espectacular i vistós Mario Santamaria, que es va donar a conèixer pel seu tour per les infraestructures d’internet, i Joana Moll, que, amb una feina molt digital, fa una investigació artística, tecnològica i mediambiental: va analitzar amb el Supercomputing el consum energètic de galetes publicitàries.
