Hi ha històries surrealistes i després hi ha la d’Elisabet Oliver. Aquesta barcelonina de 52 anys va perdre el seu pare el 28 de maig. L’Alfons va morir a Manresa als 78 anys a l’hospital Sant Andreu, per això van fer els tràmits al Registre Civil d’aquesta localitat per inscriure-hi la seva defunció. El problema? Per error, també van certificar la seva, com explica a la carta adjunta a aquest article que va enviar a La Vanguardia i que va ser publicada ahir. Llavors no ho sabia, però era l’inici d’un periple que just s’ha acabat aquesta setmana.
Com va saber que administrativament era morta? A començaments del juliol va rebre una trucada de la companyia que gestiona les nòmines de la seva empresa. Havien rebut una incidència de la Tresoreria General de la Seguretat Social i el problema tenia relació amb la cotització d’una persona que constava com a difunta al Registre Civil. Va resultar que la morta era ella.
Fins aquesta setmana, i després de nombroses visites a diferents organismes, ha pogut solucionar-ho
A partir d’aquí, va començar a estirar el fil. El primer que va fer va ser anar fins al Registre Civil de Barcelona, on resideix. “Vaig anar-hi sense cita perquè era impossible aconseguir-ne una”. Després de suplicar als guàrdies de seguretat que la deixessin passar, va aconseguir parlar amb un jove que li va confirmar el que temia: constava com a difunta. El mateix treballador li va dir que hauria d’ acudir ella mateixa al Registre Civil de Manresa perquè no li agafaven el telèfon.
Llavors va demanar ajuda al gestor que li havia tramitat la certificació de defunció del seu pare. Allà va saber que uns dies després d’haver-la donat per morta, el Registre Civil de Manresa havia cancel·lat la seva defunció un cop es va adonar de l’error, i el gestor va demanar una còpia del document de cancel·lació.
Amb l’escrit, va tornar al Registre Civil de Barcelona, altra vegada sense cita, amb la qual cosa va haver de suplicar un altre cop a la porta que la deixessin entrar. Va localitzar el treballador que l’havia atesa el primer dia i aquest la va informar que, a més del document de cancel·lació, necessitava un certificat de fe de vida. “Em va dir que tornés un altre dia, que preguntés per una persona i que me l’expedirien”.
Amb els dos documents, i a mitjans del juliol, es va personar en una administració de la Tresoreria General de la Seguretat Social. I sí, els vigilants no la van deixar entrar. Va haver d’explicar-los, “davant de les persones que esperaven davant de l’edifici”, que constava com a difunta. “Imagina’t com em miraven”. Al final, va aconseguir estovar-los el cor i, una vegada dins, un treballador va semblar solucionar-li el problema. Creient que tot estava arreglat, va marxar. Però només va ser un altre miratge. Uns dies més tard, va intentar accedir al web del CatSalut sense èxit, per la qual cosa va acudir al CAP. Allà li van confirmar els seus pitjors presagis: estava donada de baixa per defunció. I el pitjor: no l’hi podien solucionar.
No va tenir cap altre remei que tornar a faltar a la feina per fer l’enèsima visita a la seu d’un organisme institucional, en aquest cas, l’ Institut Nacional de la Seguretat Social ( INNS), i, com en les anteriors, sense cita. No cal dir que tampoc no la van deixar entrar. Després d’una altra tirallonga de súpliques, una funcionària li va dir que estava tot bé, tot i que ella va respondre que ho dubtava. Al final, li van facilitar un número de telèfon en què, li van assegurar, li donarien cita per a un altre dia. Ara sí, amb cita, i ja al mes d’octubre, es va personar a l’ INNS el dia estipulat. La funcionària que la va atendre en teoria li va resoldre el greuge. Però, altra vegada, va ser un altre miratge, i ja n’eren uns quants. Quan va tornar al CAP, li van explicar que continuava constant com a difunta i que havia d’ acudir altre cop a l’ INNS perquè li expedissin un document que certifiqués el seu dret a rebre assistència sanitària.
Va fer religiosament el que li van demanar i va tornar al CAP amb el document. L’afer ja estava tancat? No. Li van comunicar que ells no podien fer la modificació i que hauria d’esperar uns dies. Ja amb el neguit al cos, aquest dimecres va tornar a absentar-se de la feina per adreçar-se a l’ Institut Català de la Salut. La van rebre, la van escoltar i... la van tornar a derivar a un altre lloc. “Em van dir que havia d’anar al Servei Català de la Salut, que el meu CAP depenia d’aquest organisme”. Ara sí, van aconseguir eliminar del sistema la data de defunció. Finalment, tornava a la vida administrativa. La terrenal, afortunadament, no l’ha abandonada mai, malgrat que hi ha pogut estar en risc arran del periple viscut.
