Quan Antoni Castellà va tornar al Parlament al final de la legislatura passada en substitució de la condemnada Laura Borràs, el líder de Demòcrates va proclamar que seria la veu de l’expresidenta a la Cambra i ella va confessar que no podria estar més ben representada. Un any després, Borràs s’ha quedat muda, Carles Puigdemont ni tan sols la cita al vídeo que anunciava el retorn a la presidència de Junts i Castellà serà un totpoderós vicepresident. “La meva màxima admiració per Toni Castellà”, confessa més d’un històric de Convergència. I no només perquè plantés cara a Josep Antoni Duran Lleida i boicotegés la fundació del PDECat litigant pel nom dels successors de CDC, sinó per la seva capacitat per modelar un partit segons les necessitats del moment passant per Junts pel Sí, Democràcia i Llibertat, ERC i ara Junts.
Puigdemont,Castellài Turull en l’aparició de l’expresident a Barcelona
“No només és un gran supervivent”. Castellà ha estat sempre un negociador exigent, també amb Carles Puigdemont molt abans de la integració de Demòcrates a Junts. Després de la seva investidura com a president el 2016, Puigdemont va voler que Albert Ballesta el substituís a l’alcaldia de Girona. Ballesta era el número 19 d’una llista amb les sigles de CiU malgrat la ruptura de la federació, cosa que obligava vuit candidats a renunciar-hi, entre ells, algun de Demòcrates. “Em costarà car, oi?”, li va preguntar per telèfon el negociador convergent. Albert Ballesta només va ser alcalde un parell de mesos, però Castellà va aconseguir que sortissin del calaix carpetes amb concessions per al seu partit.
Castellà va tornar al Parlament per ser la veu de Borràs i ara Borràs s’ha quedat muda
La fórmula per a la unió de Junts i Demòcrates es semblant a la que van fer servir CDC i Unió per constituir-se en federació el 2001. La suma de CiU va acabar en divisió i no van confluir mai en “una única formació política”, sinó tot el contrari. Després de la ruptura, Duran Lleida qualificava Puigdemont d’“un cupaireque va ser a Convergència”, però coherent amb la seva aspiració independentista; tant com Castellà, que va combatre el líder d’ Unió pel flanc independentista i ara ha d’ampliar els confins de Junts.
El compromís passa per constituir “una sola unitat política electoral”, la qual cosa permet a Demòcrates mantenir la incògnita sobre el seu valor a les urnes, ja que no s’ha presentat mai en solitari a unes eleccions. A canvi, Junts treu profit del know-how de Castellà –la fuga del 8 d’agost de l’expresident porta el seu segell– i de la fundació del partit, convertida en digna destinació per a Borràs. El trànsit de Junts cap a la FunDem també confirma la mort d’un altre projecte de Puigdemont. Fa dos anys que la Crida per la República tenia el mandat de reconvertir-se en think-tank de Junts amb Jordi Sánchez al capdavant.
Els nous rols en la direcció de Junts responen a l’habitual exercici de funambulisme congressual. Des de la quarta vicepresidència fins a la secretaria d’organització. Amb una única evidència prèvia. Després de la condemna, en la direcció s’havia calculat la data de caducitat de Borràs i l’octubre estava marcat en algun calendari fins i tot abans de convocar-se el congrés. Encara que manté un discurs de resistencialisme, el temor sobre la seva ascendència sobre la militància s’ha esfumat. A Junts s’ha imposat l’herència convergent en flanc l’ideològic i un tens pactisme en l’estratègic.
Les negociacions amb el govern de Pedro Sánchez s’han mantingut sempre vives des del pacte d’investidura –amb els parèntesis electorals– amb “el PSOE fent de PSOE i Junts fent de Junts”. La interlocució amb Santos Cerdán, l’enviat oficial socialista, és fluida i els obstacles apareixen en l’execució dels pactes des del Govern, la majoria al ministeri d’Hisenda.
Els postconvergents actuen per delegació de Puigdemont en el Congrés i en el Parlament. El seu lideratge moral i polític és l’amalgama de Junts mentre el seu retorn a Catalunya continuï vetat pels tribunals. El congrés de Junts deixa estrelles i estavellats. El partit renova el seu cor de veus, presumeix d’unitat davant una ERC que es dessagna, però, en absència física del seu president, l’oposició a Salvador Illa a Catalunya continua sense estrella alternativa.
Llegeix també
