L’enèsima remuntada

Quatre dies abans del clàssic, remuntada del Madrid a la Champions, amb partidàs en la segona part i hat-trick de Vinícius en mode Pilota d’ Or. Res no li agrada més al madridisme. El Dortmund va tenir la primera part per prendre’s la revenja de la final perduda a Londres fa quatre mesos i mig, però en la segona el partit li va venir molt gran i el Madrid li va passar per sobre amb èpica, l’element en què millor es mou com tantes vegades ha demostrat en aquest estadi i en la seva competició fetitxe. La derrota hauria estat un cop per a l’autoestima d’un equip que ara mateix sembla agafat amb pinces en una temporada en què el madridisme s’havia il·lusionat amb l’esperat fitxatge de Mbappé.

A més, sumada a la de la jornada anterior a Lilla, hauria fet saltar totes les alarmes i hauria compromès la classificació en un moment en què creixen les crítiques.

Vinícius Junior va fer un ‘hat-trick’ en el segon temps en el seu millor partit, de llarg, de la temporada

Contra els alemanys Ancelotti va recórrer al seu onze més clàssic, un 4-3-3 una altra vegada amb Modric al centre del camp. L’equip va tenir dues cares molt diferents. En la primera va ser lent en la creació. El seu futbol no va tenir gens de fluïdesa i el Dortmund, que arribava al partit amb bastantes baixes, no va tenir cap problema per controlar el joc durant la primera mitja hora, en què no hi va haver cap xut a porteria.

Passat aquell tram el partit es va animar perquè el Borussia va trobar la manera de fer mal al Madrid amb molt poc. Una recuperació de pilota de Brandt a Lucas Vázquez va permetre una gran passada de Guirassy a Malen, que va afusellar Courtois. En ple neguit, amb el Madrid encara trasbalsat pel cop, al cap de quatre minuts, en va rebre un altre a la mandíbula, un segon gol en una centrada del mateix Malen i una rematada franca de Bynoe-Gittens entrant per la dreta a què no va arribar per defensar un Lucas Vázquez corrent a la desesperada i una altra vegada retratat.

En els últims deu minuts el Madrid va reaccionar amb fúria i en una mateixa jugada va acumular tota la mala sort del món, dues rematades clares que li van anar al travesser, primer de Rodrygo i després de Bellingham, que un minut abans havia fet un cop de cap sense ningú que el molestés per marcar.

El Madrid es va retirar als vestidors enrabiat i sobretot amb l’estranya sensació d’estar davant un d’aquells dies en què no et surt res.

La segona part, que va començar sense canvi de jugadors, va ser molt diferent, amb el Madrid desfermat, que va mirar de tancar el Dortmund a la seva àrea des del xiulet inicial. El porter Kobel va començar a aparèixer. Va treure una rematada molt bona a Lucas Vázquez i després una altra de més centrada a Vinícius, fins aleshores sense cap pes en el joc. El festival del brasiler no trigaria a aparèixer.

Al cap d’una hora de joc, l’atac del Madrid va tenir premi en una centrada precisa de Mbappé i un gran cop de cap de Rüdiger, també sense marca. El drama per al Dortmund no havia fet més que començar. Dos minuts després el VAR validava la posició de Vinícius, que marcava a plaer el 2-2 després d’una altra passada de Mbappé.

Quedava mitja hora per jugar amb un partit trencat i el Madrid molt encoratjat, que veia possible una remuntada que ja tenia a mitges. El Dortmund havia fet canvis defensius i no estava mentalment en el partit.

Kobel va treure una pilota a Mbappé que es colava. Courtois es va apuntar a la festa traient una pilota de gol, però la millora del Madrid ja era imparable. Lucas Vázquez certificava la remuntada i dos gols més de Vinícius en el tram final coronaven una altra remuntada, l’enèsima nit màgica.