‘La sociedad de la nieve’
He conegut Esteban Kukuriczka en un local de Barcelona, Espai Philae, on ha impartit un taller d’autoconeixement basat en la interpretació. No m’estranya. Actuar en un rodatge tan extrem com La sociedad de la nieve i sobreviure et confereix una mestria com a actor i un doctorat com a persona capaç de treballar en equip. Esteban em diu que a les seves classes ensenya la importància de la companyonia i de mostrar-se vulnerable. I estén la seva filosofia a tot en la vida quotidiana: “O ens salvem tots o no se salva ningú”. També dona un consell de Guillermo del Toro: “Tingues la tenacitat del guerrer i la sensibilitat del nen”. Està trist per les retallades de Milei en inversions públiques culturals a l’Argentina. Esteban és avui molt aplaudit pels seus papers teatrals al seu país.
El seu cognom no és senzill.
Prové de l’ Àustria de l’imperi austrohongarès.
Vol dir alguna cosa?
Kuku és blat de moro. I tinc una besàvia navarresa, de Navascués.
I els seus pares?
Classe mitjana baixa de Buenos Aires: el meu pare tenia un taller metal·lúrgic. Va morir quan jo tenia vint anys.
Em sap greu.
Vaig haver d’encarregar-me del taller, ajudat pèr la meva mare...
Amb deu anys?
Sí. I l’he mantingut obert durant molts anys, fins que he fet la pel·lícula.
La sociedad de la nieve : vostè és...
Adolfo Strauch, Fito . El rodatge amb J...
Juan Antonio Bayona.
...Em va canviar la vida. Vaig vendre el
taller. I em vaig dedicar plenament a la
interpretació.
Què recorda vostè del seu pare?
Ell era pràctic i directe, jo somiador i sensible. Però m’agrada veure com cada any vaig assemblant-me més a ell.
I de la seva mare?
Em va protegir perquè jo era molt tímid: no vaig tenir amics fins als 12 anys. Vaig veure un culebrot a la tele... i vaig voler ser actor. Vaig fer classes de teatre. Que lliure em vaig sentir! Em vaig donar permís per explorar-me i ser jo.
I així va arribar La sociedad de la nieve .
Quan em van comunicar que treballaria en la pel·lícula, em vaig posar a plorar.
Tan important era per a vostè?
És que el procés de càsting havia durat mesos i mesos...
Com van ser aquests càstings?
Et feien parlar de tot, del fet diví i de l’humà... Que llarg se’m va fer! Era la meva gran oportunitat per ser conegut com a actor.
I parlant en espanyol.
Ha estat la producció cinematogràfica de parla espanyola més cara de la història.
I què ha estat el millor del rodatge?
Haver creat un grup de trenta amics per sempre, la societat de La sociedad...
Què va ser el més difícil?
Engreixar-me deu quilos per després aprimar-me’n vint-i-dos. Vaig passar fam: durant el rodatge, catorze hores sense menjar, només parlàvem de menjar...
Com va encarar el seu personatge?
Vaig anar a conèixer l’ Adolfo, jo amb 24 anys i ell amb 75 anys. Després de l’accident, en Fito va ser el líder a l’ombra...
Sí?
Poc xerraire, va proposar de tallar la carn dels amics morts, ell aportava solucions, ell s’anticipava al grup.
Un mal tràngol.
Quan es van salvar, Fito va sentir que perdia quelcom...
Què perdia?
Tornava a la vida corrent i en Fito era conscient que havien viscut un creixement espiritual. Era una cosa especial, valuosa... que es truncava, que es perdia...
Creixement espiritual...
La mare d’en Fito va mantenir en tot moment que els nois eren vius. I tenia raó. L’hi va inspirar la Mare de Déu de Garabandal, d’un santuari d’ Espanya, segons va dir.
Quin misteri.
De petit la mare m’explicava aquesta història i d’altres de l’accident que em llegia en llibres de la biblioteca del meu oncle.
L’Adolfo es va veure reflectit en vostè?
Els seus fills van dir: “És la teva mirada, pare!”.
Quin ha estat el seu gran aprenentatge?
Que el que importa és el trajecte: no te’l perdis, ja que no tornarà, ni el trajecte ni tu, que no seràs demà el que ets avui. I que la feina d’actor sempre és en comunió, en vincle amb els altres actors de l’equip.
Avui imparteix classes d’interpretació...
Ensenyo a no arribar al rodatge satisfet.
Ah, no?
És millor que sempre et quedi alguna cosa per satisfer, i així treballes amb el motor encès. El bon actor arriba al rodatge amb el desig de completar quelcom artístic, valuós, especial.
Queda dit.
En el pla psicològic, en l’inconscient, que bategui en tu alguna insatisfacció, alguna frisança de desig. Això t’afavorirà com a actor.
Com és J. personalment?
Tot ho veu a través del cinema, cinema, cinema. Tot és cinema. J. viu en enquadraments i plans. És obsessiu. És generós, ens preguntava, ens posava músiques...
Com a actor, vostè segueix un mètode?
Cada tràngol, cada desafiament et demana una cosa diferent, de manera que no hi pot haver un mètode: tot és diferent en cada cas. Ser actor és una manera de pensar la vida, estar obert al que passi... i resoldre. Com ara mateix jo resolc en aquesta entrevista.
Quin és el millor afalac que ha rebut pel seu paper a la pel·lícula de J.?
M’ho va dir la filla d’en Fito: “Després de veure’t... el pare explica coses que abans no havia explicat”. Em va commoure!
