D’aquí una dècada podríem assistir a l’absència de professionals que treballin amb persones grans amb dependència i s’encarreguin de les cures en residències i també en domicilis si no s’hi destinen recursos. És l’advertència llançada per la patronal ACRA ( Associació Catalana de Recursos Assistencials), que ha presentat l’ Estudi socioeconòmic de l’atenció per a persones en situació de dependència a Espanya i que exigeix destinar més recursos a un sector –el de les residències i ajuda domiciliària– amb baixos sous i molta càrrega de treball. L’entitat preveu que en la pròxima dècada es duplicarà el nombre de persones de 80 anys o més.
“Els propers deu anys necessitarem 100.000 nous professionals a les residències o no podrem atendre les persones grans”, avisa Cinta Pascual, presidenta d’ ACRA. La representant precisa que 20.000 d’aquests treballadors són necessaris per atendre les persones grans dependents a Catalunya. L’entitat crida a millorar “substancialment” el finançament que hi destinen les administra-cions públiques. En aquest sentit, des d’ ACRA lamenten que Espanya destini únicament el 0,96% del PIB a les cures de llarg termini quan la mitjana de l’OCDE és d’un 1,5 en una classificació que lideren els Països Baixos, que hi destinen un 3,1% del PIB, seguits de Noruega (2,9) o Suècia (2,83). Només Itàlia, Estònia, Lituània, Polònia, Portugal o Hongria hi inverteixen menys que Espanya. Per ampliar la cobertura i posar fi a les llistes d’espera, Espanya hauria d’arribar a un “mínim” del 2% d’inversió, asseguren des d’ ACRA.
Extremadura dedica 37 hores al mes a cura de dependents a casa; Catalunya, 11 hores
L’estudi explica que Extremadura lidera el nombre d’hores que es dediquen als dependents al seu domicili amb 37 hores al mes, una xifra que descendeix a 11 a Catalunya i a 10 a l’ Aragó, amb una mitjana de 20 hores a Espanya. A Catalunya, el temps mitjà el 2023 des de la sol·licitud de la dependència fins a la resolució de la prestació és de 295
dies i la llista d’espera per ser beneficiari del PIA és la “més alta” del país, amb 48.470 persones dependents.
L’anàlisi elaborada pels experts d’ ACRA indica que l’oferta d’atenció en residència i en domicili per comunitats autònomes “revela models diferenciats”, i que algunes autonomies estan més orientades a l’atenció residencial, com Castella i Lleó o Navarra, i d’altres destinen més recursos a l’atenció a domicili, com Andalusia i les Canàries.
El sector de les cures fa temps que viu en el desprestigi, especialment pels salaris baixos i les enormes càrregues de treball que suporten els empleats que s’ocupen de la cura dels dependents més grans en residències, centres de dia, atenció domiciliària o teleassistència. Empreses i sindicats del sector demanen una harmonització salarial en l’àmbit residencial públic i privat. Però la petició, que té el suport de les principals formacions polítiques, encara no s’ha planificat.
L’estudi, que compta amb el suport del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, fa una anàlisi del sector de la dependència en les diferents comunitats autònomes. Un sector en un context d’“envelliment accelerat” que es doblarà, amb escassetat de professionals i falta de finançament. “A Catalunya les persones de 80 anys o més passaran de les 465.000 actuals a superar el milió i moltes necessitaran recursos assistencials en residències, centres de dia o ajuda domiciliària”, adverteix Ramon Ramells, president de la Unió d’ Entitats.
Pel que fa a l’atenció a domicili, a Espanya s’atenen 534.321 persones, amb un índex de cobertura de 5,5% de les persones majors de 65 anys de mitjana, tot i que varia molt entre comunitats autònomes.
