Una majoria de països europeus volen accelerar les devolucions

Amb l’augment els últims mesos de l’arribada de sol·licitants d’asil a les costes Canàries, el Govern espanyol ja ha mostrat la intenció d’apostar, sobretot, per l’aplicació del Pacte de Migració i Asil tan aviat com sigui possible. Ho va comunicar ahir el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, als seus homòlegs a Luxemburg, però va evitar donar suport a la idea de diversos països europeus d’accelerar els retorns a través de centres d’expulsió per a les persones que no obtinguin cap permís de residència.

El ministre creu que és moment d’una “implementació immediata” del Pacte de Migració i Asil i que, va afegir, compta amb el suport d’ Alemanya i França, tal com va defensar aquesta setmana el president del Govern central, Pedro Sánchez, al Congrés dels Diputats. Una idea a què la comissària d’Interior, Ylva Johansson, va assegurar “ que donaria suport”. “Si algú vol posar-lo en pràctica abans del termini, li donarem suport (...), les iniciatives d’aplicar abans el pacte són benvingudes, queden a tot estirar 24 mesos per a la implementació, comença a ser urgent que els països facin el que és necessari”, va animar.

Espanya i Alemanya insisteixen a avançar la implementació del pacte migratori amb el suport de la comissària

Amb el suport del pacte, Marlaska es desmarca de la línia més dura, defensada per una quinzena de països que demanen d’accelerar els retorns i fins i tot la creació de centres per expulsar fàcilment les persones sense dret a asil. Pel ministre, el pacte ja ofereix les eines necessàries per prioritzar les expulsions de persones tot respectant els drets fonamentals.

Marlaska va argumentar que el que és necessari és implementar la normativa. “És un acord del conjunt de la Unió Europea i sempre dins els paràmetres dels drets fonamentals, que és una cosa òbvia quan són aquests valors els que estructuren la mateixa Unió Europea”, va argumentar.

Durant la reunió, hi va haver la sensació generalitzada que, tot i que el desplegament del pacte és la prioritat, accelerar els retorns ha de ser un altre dels aspectes en què se sustenti la política migratòria europea. Entre les qüestions plantejades hi ha la creació de centres de detenció en tercers països di­ferents dels d’origen o trànsit –una idea cada vegada més avalada per Alemanya, Itàlia, França o els Països Baixos–, molt en línia amb l’acord entre Itàlia i Albània. També s’analitza que s’apliquin sancions amb restriccions de visats o comercials als països d’origen que no cooperin.

El retorn de migrants ha estat els últims anys una de les eternes assignatures pendents de la Unió Europea. Segons xifres de l’Executiu comunitari, es va passar d’expulsar el 2015 un 6% del total de persones que no tenien de dret a asil a un 19% el 2023. L’actual normativa de retorns, que data del 2008 (però que encara no s’ha aprovat), és la que ara molts països demanen de renovar, perquè la consideren desfasada. Tot i això, el pacte de migració i asil ja preveu la qüestió de les devolucions, però no estableix centres en tercers països. “El seu nom està malament, perquè en realitat la Directiva sobre Retorns impedeix moltes devolucions”, va assegurar el ministre francès d’Interior, Bruno Retailleau.