La batalla pel dividend està marcant l’opa del BBVA al Sabadell fins que no arribi el moment que esperen els analistes d’una possible millora del preu, que s’especula per a la part final de l’operació. El Sabadell gairebé des del primer dia ha situat la política de remuneració a l’accionista com un element fàcil d’entendre i quantificar per convèncer els seus inversors que rebutgin l’opa.
Ha posat a sobre de la taula 2.900 milions d’euros en quatre anys, que ja ha començat a distribuir. Per igualar l’oferta, el BBVA hauria de desemborsar 18.000 milions en el mateix període, una cosa a què no s’ha compromès. El banc que presideix Carlos Torres descarta mostrar una guia sobre per on pot anar l’estratègia.
I mentrestant, el Sabadell deixa entreveure que pot incrementar aquest dividend. Fins quant? Si apliqués la mateixa política de retribució a l’accionista que el BBVA, tindria 800 milions extres per repartir.
Fonts del mercat afirmen que els fons d’arbitratge pesen molt poc en el capital del Sabadell
El Sabadell des de l’última crisi financera va optar per mantenir una ràtio de capital del 13%, mentre que el BBVA va optar per un 12%. Tot el que supera aquest percentatge es reparteix als accionistes. La ràtio de capital mesura la salut financera d’un banc, ja que posa en relació els fons de què disposa una entitat per afrontar, d’una manera immediata, possibles imprevistos, amb el risc que assumeix per mitjà dels actius que aglutina. Per demostrar la seva solvència, les entitats financeres estan obligades pel regulador a mantenir un percentatge de capital en relació amb el seu actius amb risc elevat. El Sabadell el situa en el 13% esmentat, i el BBVA, en el 12%. Si el Sabadell reduís la seva exigència al 12% de ràtio, com el BBVA, alliberaria 800 milions per “lliurar” als seus accionistes via dividends.
Com a conseqüència de la política de prudència del Sabadell, el banc que presideix Josep Oliu és el que té una ràtio de capital més gran en data del juny: un 13,48% després de millorar 0,27 punts durant el semestre. Després se situa el BBVA, amb un 12,75%. Ha guanyat 0,08 punts des del gener. El Santander és el següent, amb un 12,46% (0,2 punts més) i CaixaBank va després amb el 12,22%, després de baixar un 0,16.
En la trobada amb els accionistes de dijous, el president del Sabadell, Josep Oliu, va recordar que “hi ha un acord del consell pel qual l’excés de capital per sobre del 13% es tornarà a l’accionista”. En la reunió, el president i el conseller delegat, César González-Bueno, van explicar als petits inversors que l’ajust que va fer el BBVA aquesta setmana en la seva oferta com a conseqüència de la distribució de dividend té un efecte neutre en l’oferta o fins i tot l’empitjora.
El banc que presideix Josep Oliu té una ràtio de capital més gran, del 13,48%
L’auditori al qual es van dirigir Oliu i González-Bueno és important amb vista a l’opa, perquè en pot decantar l’èxit. Quan es va filtrar l’interès del BBVA per quedar-se el Sabadell, el banc d’origen català va declarar que un 48% de les accions estava en mans de minoritaris. L’evolució d’aquesta xifra és una incògnita, però aquesta setmana Oliu va dir que “el 50% dels nostres accionistes són vostès, això és molt especial a Banc Sabadell”. Aquesta afirmació suggereix que el pes dels petits accionistes continua sent molt significatiu.
A més dels minoritaris, els inversors que tindran un paper important en l’operació són els denominats fons d’arbitratge. Són institucions que compren accions del banc objecte de l’opa a preu baix especialment al principi del procés per vendre l’oferent i capturar la prima. Fonts del mercat afirmen que el percentatge d’aquesta mena d’accionistes al Sabadell és molt baix.
