El capità Nemo ha fet emergir el seu submarí en ple Poblenou, com si el barri encara estigués cobert per la llacuna que descriu la cartografia barcelonina d’altres temps. En concret, el submergible Nautilus ha fet cap a les sales de l’Ideal Centre d’Arts Digitals, al districte tecnològic del 22@, on s’exposen els seus viatges en el marc del projecte de realitat expandida titulat Jules Verne 200 .
No sempre es valora l’aportació que fa l’Ideal a la innovació, més enllà de la seva contribució al lleure familiar i a la divulgació cultural i científica. Layers of Reality, l’estudi que crea els seus continguts de realitat ampliada, passeja a més pel món la marca tecnològica Barcelona, gràcies a les gires que fan les seves exposicions.
Jules Verne 200 , en aquest context, és una aportació més a la vibrant escena barcelonina d’art + ciència + tecnologia. Ara, mà a mà amb la literatura.
'Verne 200' hauria de fer llegir un autor que va ampliar les fronteres de la literatura
Però tornem al submarí del capità Nemo, un personatge tan vaporós com el seu propi nom, que en llatí significa res . Quan es parla del Verne visionari, se sol anotar entre els seus encerts haver pronosticat que els submergibles tindrien una autonomia de navegació molt superior a la que se’ls atribuïa fa dos segles.
Es tracta d’una evidència. De fet, els actuals submarins nuclears tenen una autonomia gairebé infinita, com tenia l’artefacte de Vint mil llegües de viatge submarí (1870).
Però si s’amplia el focus a la recerca de nous significats en aquesta obra de Verne, també es pot traçar un paral·lelisme entre les implicacions del desenvolupament científic d’aquella ficció distòpica, d’una banda, i l’aprensió que genera avui l’acceleració tecnològica.
D’alguna manera, Pierre Aronnax, Conseil i l’arponer Ned Land eren ostatges d’un prodigi de la tecnologia que, governat per Nemo, els portava per uns mons ocults que es regien per les seves pròpies regles, cada vegada més fora de l’abast d’una humanitat sovint vorejada durant la novel·la.
Una espectadora en la sala principal del Ideal
Així, és temptador acariciar la idea que el Nautilus és com una al·lucinació d’un sistema d’ intel·ligència artificial (IA) generativa, també dotat d’una autonomia absoluta i governat per normes que poden escapar al control humà.
De la mateixa manera, podem arribar a considerar el submarí com una metàfora de l’ús pervers del poder tecnològic. Nemo se serveix d’aquest submergible prodigiós per executar de manera violenta una revenja la justificació de la qual no acaba de quedar clara, de la mateixa manera que l’algoritme pot fer-se servir amb finalitats malicioses, com la selecció d’objectius criminals o la discriminació en les seves múltiples facetes. Nemo, com la IA, no té qui li pari els peus amb lleis.
Jules Verne, cap al 1875
No s’acaba aquí: les seves condicions de vida converteixen el capità en un subjecte cada vegada més aïllat, en sintonia amb una intel·ligència artificial que tendeix a deshumanitzar el món en què vivim. El mateix Verne, en el seu París al segle XX , suggeria que els avenços científics beneficien tant els poderosos com perjudiquen la resta.
Però després de la tempesta sol aparèixer el sol, i no podem obviar que els ostatges de Nemo acaben salvant la pell, encara que per això hagin de suar tinta de calamar de les fosses abissals (n’hi ha un que travessa majestuós la sala del metavers de l’Ideal).
El científic
Verne va anticipar la IA
Jules Verne estava obsessionat per anticipar futurs possibles. Això i el seu desig de ser reconegut com a escriptor van ser els seus motors creatius. És precisament aquesta vocació de dibuixar hipotètics escenaris de futur el que ens permet suggerir que comparteix els mateixos fonaments de la intel·ligència artificial generativa. Dos artistes reconeguts com són Franc Aleu i Joan Fontcuberta intervenen en l'exposició de l'Ideal reinterpretant amb IA l'imaginari vernià.
El llibre es tanca amb final feliç i l’exposició també n’hauria de tenir, de manera que aquest festival vernià funcioni com una mena d’invitació a la lectura. Admetem-ho: cal ser molt poc sensible per culminar el recorregut immersiu que ens proposa la comissària i no assaltar tot seguit una llibreria per comprar una o diverses novel·les de l’autor, en general sempre ben il·lustrades. O per no donar cap nova oportunitat a les que tenim abandonades en una prestatgeria. Verne s’estimava els llibres, que són la base de la cultura.
Llegir ajuda que hi hagi escriptors, editors i, també, llibreries, que són l’ànima de les nostres ciutats.
Amb un ús adequat, la mateixa tecnologia que ens aliena es pot convertir en una clau que obri la porta de mons meravellosos.
Lee también
