La Copa de l’Amèrica a casa. Díptics publicitaris signats per l’Ajuntament van aparèixer fa uns dies a la garita del porter. Una atractiva invitació adreçada als veïns per animar-los a viure amb entusiasme l’esdeveniment. El màrqueting d’urgència com a reconeixement que la ciutat no s’ha deixat seduir pels Fórmula 1 de la mar. Com a festa ciutadana, malgrat els esforços dels organitzadors, podem escriure ja les coses pel seu nom: l’enamorament sobtat no ha existit. El matrimoni era concertat i es pressuposava que eren tantes les virtuts dels nuvis que amb el temps arribarien l’amor i les moixaines. No ha succeït. Ni tan sols hi ha sexe dins la parella. La ciutat per un cantó, la Copa de l’Amèrica per l’altre.
Com que som els ciutadans els qui hem aportat la dot i l’aixovar, en forma d’inversions i subvencions públiques, és normal que ens preguntem fins a quin punt això està sent un bon negoci. El retorn de la inversió, donat que l’impacte en els usos i costums de la ciutat ha estat nul –incloent-hi el tema de les reserves hoteleres–, haurà de venir per l’impacte publicitari a escala mundial de l’esdeveniment i els seus efectes a llarg termini. Molt hauran d’afinar els responsables polítics a l’hora d’avaluar la veracitat de les xifres que es maneguen en aquest àmbit. És lícit que tothom defensi el seu negoci particular amb xifres tan creatives com consideri. Però l’escrutini del que és públic exigeix més seriositat i rigor.
Tocava demostrar que la ciutat de Barcelona continuava estant oberta a tot
El principal problema dels debats d’avui dia és el maniqueisme. Feia tants anys que Barcelona estava instal·lada en la cultura del no que tocava corregir i demostrar que la ciutat continuava estant oberta a tot i que continua sent la més guapa i també la millor. La promesa era una punxada d’autoestima d’allò més necessària. Només que potser l’agulla que hem escollit per clavar-nos al braç no ha estat la millor.
És absurd mortificar-se i assenyalar culpables, més quan no cal dubtar que la intenció ha estat bona. Però com que el problema principal de Barcelona no és el seu lloc en el món ni la captació de turisme sinó la degradació de la relació dels barcelonins amb la seva pròpia ciutat els darrers anys, toca reconèixer que la Copa de l’Amèrica no ha servit per al més urgent i necessari. Matar la Barcelona del no era imprescindible, però res de bo ens ha de suposar substituir-la pel sí acrític. Val més la Barcelona del potser. De vegades sí, de vegades no. Al supermercat s’ha d’anar sense gana perquè la factura resulti raonable i no acabem omplint el carret de productes innecessaris. A comprar esdeveniments internacionals exactament el mateix. Particularment quan a l’hora de passar per caixa toca pagar-los amb diner públic.