Volodímir Zelenski va portar ahir el seu anticipat “pla de la victòria” davant la invasió russa a la Casa Blanca, on va mantenir dues reunions: primer amb el president Joe Biden i després amb la que podria ser la seva interlocutora a partir del gener, la vicepresidenta Kamala Harris. El líder d’ Ucraïna els va agrair públicament la seva “gran ajuda” durant dos anys i mig d’agressió, en què Washington ha enviat uns 52.000 milions de dòlars en assistència militar i ha coordinat una ajuda occidental de 120.000 milions.
Hores abans de la reunió, Biden va anunciar un nou paquet armamentístic, valorat en 7.900 milions, per “ajudar Ucraïna a guanyar aquesta guerra” o, almenys, a resistir durant el fred hivern. S’hi inclou la primera tramesa de bombes d’aviació Joint Standoff Weapon, amb un abast de fins a 130 quilòmetres, i la petició al Pentàgon d’ampliar l’entrenament als pilots ucraïnesos en el maneig dels caces F-16 ja entregats. “ Ucraïna prevaldrà i us farem costat a tota hora”, va prometre Biden davant de les càmeres, moments abans de la reunió al despatx oval. Harris va repetir les mateixes paraules en una declaració conjunta, en què va assenyalar que “els EUA donen suport a Ucraïna, no pas per caritat, sinó perquè forma part del nostre interès estratègic”, i va llançar un missatge al seu rival en les eleccions de novembre, Donald Trump: “La història ens recorda que els EUA no poden ni han d’aïllar-se de la resta del món”.
Zelenski estava davant la que probablement serà l’última oportunitat de pressionar el president abans del final del seu mandat, però no va aconseguir la seva concessió entorn de l’autorització de l’ús de míssils de llarg abast de països de l’OTAN en territori rus. Washington s’oposa de moment a fer aquest pas per l’escalada que podria implicar, però el líder d’ Ucraïna el veu necessari per guanyar posició de força en les negociacions de pau.
La petició forma part del “pla de la victòria”, el qual ha esperat a fer públic després de presentar-lo personalment a Biden. La seva estratègia per guanyar la guerra també planteja la necessitat de garanties a llarg termini, com l’admissió immediata a l’ Aliança Atlàntica, davant el temor que una victòria de Trump minvi el suport del seu principal aliat.
El president rus, Vladímir Putin, va advertir dimecres, davant la possibilitat que es permeti a Kíiv fer servir aquest tipus míssils, que “l’agressió contra Rússia per part de qualsevol Estat no nuclear, però amb el suport d’un de nuclear, serà considerada com el seu atac conjunt contra la Federació Russa”, i va afegir que considerarà una resposta nuclear si es dona l’escenari. Fa setmanes que els Estats Units i el Regne Unit deliberen si cedir a la petició i s’hi han mostrat oberts, però de moment no l’han autoritzada, almenys públicament.
El líder d’ Ucraïna no es va reunir finalment amb Trump, malgrat que fa una setmana va mostrar la seva disposició a fer-ho, i el magnat va dir que “probablement” es trobarien. Quan el líder ucraïnès va arribar als EUA, la trobada continuava sobre la taula, però la primera parada de la gira va canviar el to de la conversa.
Trump responsabilitza Ucraïna de la guerra perquè “es nega a arribar a un acord” amb Moscou
Diumenge va visitar una fàbrica d’armes a Scranton (Pensilvània), la ciutat natal de Biden, amb el governador de l’estat, Josh Shapiro, un demòcrata molt pròxim a Harris. Els republicans van interpretar la visita a un estat clau com una “interferència electoral”, i el president de la Cambra Baixa, el trumpista Mike Johnson, va exigir la destitució immediata de l’ambaixadora ucraïnesa a Washington, Oksana Makarova.
En tots els actes de campanya que ha celebrat aquesta setmana, Trump ha criticat amb duresa Zelenski, i ha arribat a responsabilitzar-lo de la guerra amb Rússia. “ Continuem donant milers de milions de dòlars a un home que es nega a arribar a un acord [amb Rússia]”, va dir durant un discurs a Carolina del Nord, tot insistint que, si guanya les eleccions, posarà fi a la guerra immediatament mitjançant un pla de pau que implica necessàriament la cessió del territori envaït a Rússia.
Harris va respondre ahir amb contundència a aquest pla: “Aquestes propostes són les mateixes que les de Putin i, siguem clars, no són propostes de pau.
Al contrari, són propostes de
rendició, cosa que és perillosa
i inacceptable”.
Trump es va referir a Zelenski com “el venedor més gran de la història. Cada vegada que ve al nostre país, se’n va amb 60.000 milions de dòlars. Està desitjant que [els demòcrates] guanyin les eleccions”, va afegir, i li va reprovar que “és al nostre país fent desagradables insinuacions cap al vostre president favorit: jo”.
El republicà responia a les paraules que li havia dedicat Zelenski en una entrevista amb el setmanari The New Yorker , en què va assegurar que Trump “realment no sap com acabar la guerra” i va titllar el seu número dos, J.D. Vance, de “massa radical”, per la seva proposta de pau immediata.
L’animositat de Zelenski amb els republicans no és en va. Van bloquejar durant sis mesos l’aprovació al Congrés d’un paquet d’ajuda militar valorat en 61.000 milions de dòlars. Tot i que finalment es va aprovar a l’abril, el retard d’aquesta assistència va assecar l’aixeta de Kíiv durant l’hivern, en què va patir importants pèrdues territorials.
Biden anuncia un nou paquet d’ajuda militar a Ucraïna, valorat en 7.900 milions de dòlars
En la seva intervenció a l’Assemblea General de l’ONU, el líder ucraïnès va rebutjar qualsevol solució a la guerra que no inclogui una “pau justa”, és a dir, que impliqui la renúncia al seu territori. Zelenski va reiterar ahir que l’única manera d’acabar la guerra és “forçar Rússia cap a la pau” i va criticar la capacitat de bloqueig que manté al Consell de Seguretat, ja que “quan l’agressor exerceix el poder de veto, l’ONU és incapaç d’aturar la guerra”.