L’augment dramàtic del preu del lloguer ha agreujat la crisi de l’habitatge a Califòrnia, l’epicentre de la crisi de sensellarisme als Estats Units. Els programes que l’ estat fa anys que aplica per resoldre el que considera un problema de seguretat i salut pública –amb més de 20.000 milions de dòlars invertits des del 2018 per oferir alternatives habitacionals als sensesostre– no estan funcionant, i ja hi ha més de 180.000 persones que viuen als carrers, poc més d’una quarta part de les 653.000 que hi ha a tot el país. A la complexitat de l’assumpte s’hi afegeix l’epidèmia de fentanil, que ha deixat escenes apocalíptiques en alguns veïnats de San Francisco i Los Angeles.
Els demòcrates, que fa dues dècades que governen Califòrnia, han dit prou i han començat a endurir aquest any el seu discurs i les seves polítiques, davant el malestar dels ciutadans i la inseguretat percebuda. Especialment, arran d’una sentència del Tribunal Suprem al juny que capacita les agències governamentals per multar i detenir persones per viure en carrers i voreres, en vehicles avariats o en parcs públics, fins i tot si no hi ha refugi o habitatge alternatiu disponibles.
El 51% de la població de l’estat dona suport a la decisió del Suprem que permet detenir persones sense llar
El governador, el demòcrata Gavin Newsom, va celebrar aquesta decisió i va emetre una ordre executiva que exigia a les agències estatals que desallotgessin els campaments i animava els governs locals a fer el mateix. Des d’aleshores, 12 ciutats i comtats de Califòrnia han aprovat prohibicions, i nou més ho estan considerant, segons el National Homelessness Law Center.
El mateix Newsom, que està a meitat del seu segon mandat, va viatjar a Los Angeles a l’agost per desmantellar amb les seves mans campaments habitats per persones sense llar. “Soc aquí en representació de 40 milions de californians que estan farts. Soc aquí perquè vull veure resultats amb els meus ulls. Vull veure com deixem nets els carrers i retirem aquestes tendes de campanya. Vull tornar a sentir orgull del nostre estat”, va afirmar.
Aquestes mesures de mà dura s’allunyen de la visió que ha mantingut durant anys l’esquerra dominant a Califòrnia i han generat divisió al Partit Demòcrata. Dos dels congressistes més populars de l’esquerra, Alexandria Ocasio-Cortez i Bernie Sanders, consideren que la política de criminalització dels sensesostre és “contraproduent” i tan sols agreuja la situació de vulnerabilitat d’aquestes persones.
De fet, treballadors socials de primera línia en ciutats com San Francisco asseguren que el desmantellament només ha servit per enviar els indigents “a la vorera de davant”, fins que tornen a ser desallotjats, i així successivament. En conseqüència, moltes vegades acaben perdent el contacte de les persones a càrrec seu, cosa que dificulta la seva atenció. La nova aproximació està soscavant la iniciativa impulsada per Newsom fa dos anys, que dedica 12.000 milions de dòlars per ajudar els sensesostre a rebre atenció sanitària, habitatge i serveis socials.
El director de la Coalició
Nacional pels Sensesostre,
Daniel Whitehead, adverteix que “la manera com una societat tracta els més vulnerables reflecteix els seus valors fonamentals” i “criminalitzar les persones sense llar té greus repercussions: més costos, més patiment i fins i tot la possibilitat de perdre la vida”. Però aquesta visió ha deixat de ser majoritària entre la població de Califòrnia, que té la reputació de ser la més progressista del país. L’últim estudi de l’ Institut de Polítiques Públiques de Califòrnia mostra que el 51%
dona suport a la decisió del Suprem que permet desmantellar campaments.
L’assumpte s’ha convertit en una de les principals línies d’atac de Donald Trump contra Kamala Harris, que acusa de voler convertir els EUA en San Francisco, la seva ciutat natal. En aquest municipi, els tres principals candidats a l’alcaldia són demòcrates i tots tres, incloent-hi l’alcaldessa, London Breed, defensen mesures de “llei i ordre” per resoldre la crisi. “Hem de passar de ser la ciutat de la compassió a la ciutat de les responsabilitats”, va dir Breed en un discurs recent. Fa quatre anys, Breed advocava pel contrari i, enmig de les protestes després de l’assassinat de George Floyd, va abraçar la idea de “ desfinançar la policia”, que ha perdut pes quan falten menys dos mesos per a les eleccions, en què també s’elegiran alcaldies en nombroses ciutats, incloent-hi San Francisco.